Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Sant Pere de Casserres




No el confondrem amb l’homònim d’Osona. Em refereixo al Sant Pere de Casserres del Berguedà, petit priorat de curta durada del monestir benedictí de la Valira, Sant Cerni de Tavèrnoles o Tavernoles, per a la gent d’Anserall. Se situa al bell mig del Baix Berguedà, prop de la població de Casserres, en plena depressió central, molt per sota de la muralla que conforma la serra de Queralt, just als peus dels serrats del Gall, la Paleta, dels Quadros Llargs, els Bandolers, els Lladres i Cal Daniel. Noms que ens remeten a partides armades de tota mena que s’hi han succeït al llarg de la història. Trobarem els seus ben custodiats paraments als peus dels Porxos, una llar aïllada, com totes les d’aquest país, que en temps poc anteriors es podien distingir per ser cases, masos i masoveries. La terra plantada de cereals en camps, que semblen aterrassar-se per respectar la suau orografia que enfonsa els torrents i les rieres, sembla ordenar-se amb el garbell de casalicis que podem veure per tots els racons del paisatge. Algunes esglésies, com la veïna de Sant Pau, ordenaven aquest país de cases isolades erigint-se com a parròquia. Altres, com la que ens ocupa, la de Sant Pere, es convertiren aviat en un petit priorat, que amb una porció de contrada que en depenia, engreixà les rendes de l’allunyat monestir de Sant Cerni de Tavèrnoles. Casserres surt esmentat en una època reculada, concretament l’any 798, quan Lluís el Pietós ordenà a un comte Borrell, que anomenem primer, l’ocupació (ordenació) del país comprès entre els castells de Casserres, Osona i Cardona. Els paraments de Sant Pere, ben protegits per un cobert que en permet la conservació i el treball de les diferents campanyes d’excavació, ens mostren diferents èpoques de la vida d’aquesta església i priorat compreses entre els segles V i XVIII.

Sant Pere de Casserres, que centrava els dominis del Baix Berguedà de Sant Cerni de Tavèrnoles, es trobava a pocs quilòmetres del petit monestir de Sant Salvador de la Mata, també vinculat a Sant Cerni. Un altre monestir, Sant Salvador de Vedella, l’església del qual avui sobresurt enmig del pantà de la Baells, centrava els dominis de l’Alt Berguedà del monestir de la Valira. De fet, el Berguedà, en pràcticament tota la seva extensió, conjuminava en època medieval el país de sota la muntanya, el Piemont, dels comtes de Cerdanya. Sovint hem vist la Cerdanya com una terra òrfena de monestirs. Un apropament acurat ens permetrà conèixer, a part de la petita cel·la de Sant Esteve d’Umfred, situada entre la Molina i Alp, tot un reguitzell de cenobis que comptaven amb el patronatge de la família comtal cerdana situats a l’actual comarca del Berguedà. D’altra banda, els comtes cerdans foren també patrons de Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó i també Sant Cerni de Tavèrnoles, monestirs que comptaven també amb importants dominis dins de la plana cerdana.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic