Comença l’activitat després de les merescudes vacances. Els pares tornem a la feina uns dies abans que els fills i ens trobem amb situacions peculiars però habituals; els nens intentant passar l’estona als llocs de feina dels pares: nens als comerços, mig amagats entre els prestatges, nens a les sales d’espera de les oficines, llegint, fent deures o enganxats a les ps vita i als mòbils, buscant Pokémons.

Els meus han estat una setmana tombats al sofà del rebedor de l’escola de música on treballo, mentre jo posava al dia l’administració i feia alguna classe. Per sort el dia 9 comencen l’escola i tot tornarà a la normalitat.

El dia 9... Divendres, un bon dia per començar l’escola. ¿Quants alumnes aniran aquest divendres a l’escola, tenint en compte que dijous és Meritxell i que molts pares tenen pont a la feina, o allargaran les vacances fins després del dia de la patrona? Els meus sí que hi aniran perquè el gran comença l’ESO i hem cregut oportú sacrificar el darrer bri de l’estiu perquè el noi comenci el dia que toca. A més, amb la pasta que significa l’ESO, perquè es perdi un dia de classe.

Com que la societat ja el considera un nen gran (a sa mare i a mi encara ens costa), li hem comprat un mòbil perquè hi ha dies que plegarà al migdia i ha d’anar d’Encamp a Andorra la Vella amb el bus lliure, per tenir-lo “controlat”. Els que teniu nens d’aquesta edat suposo que ja sabeu de què es tracta.

A part del mòbil, el carnet per al bus lliure, que segur que surt a compte però val una pasta gansa. Però el capítol més important és l’iPad, 650 euros de l’ala que pots pagar en còmodes terminis, però no deixen de ser 650 euros, amb l’assegurança, la funda antixocs i el que convingui perquè l’aparell superi la primera setmana de curs.

Quan es va implantar l’ús de l’iPad a Andorra, em va arribar a les orelles una història que deia que una empresa portuguesa havia vingut a Andorra a oferir un sistema de tauletes educatives, molt en la línia de l’iPad, amb un sistema de llibres adaptat a cada sistema educatiu. No sé els detalls de la història, però sembla que els aparells eren exageradament més econòmics que la tauleta d’Apple. L’empresa Magallanes, que així es diu, ha instaurat les seves tauletes en diferents països de l’Amèrica Llatina, com Veneçuela i l’Uruguai, però a Andorra, on lliguem els gossos amb llonganisses, vam triar la tauleta més cara del mercat, encara que Apple no consideri Andorra un país.

¿Per què Andorra no es troba a la llista de països que Apple accepta quan t’has de donar d’alta a l’Apple Id.? Trobo que és una baixada de pantalons més obligar els que portem els nostres fills a l’Escola Andorrana a comprar un producte que no té en consideració el nostre país, i amb moltes aplicacions que no parlen el nostre idioma, com ara el Siri.

En fi, evidentment que l’iPad d’Apple és fantàstic per a l’aprenentatge dels nostres fills, però segons el meu humil parer és un producte massa car per fer-lo obligatori.