En els temps de la república de Roma, tot el mes de desembre era consagrat a Saturn. Els Habitants del Laci veneraven el creador dels cicles temporals, de l’agricultura i de la vida civilitzada. Durant el solstici d’hivern, i fins cinc o set dies després, es relaxaven els costums, els tribunals tancaven, les escoles també. No es podia condemnar ni castigar ningú, no es podia començar cap guerra. Els esclaus descansaven les mans perquè el camp dormia després de les collites. Es podien vestir de persones i, fins i tot eren servits a taula pels seus senyors. Els amics es feien regals, allà on es podia es matava un porc, es muntaven saraus i tot era gresca i xerinola. Eren les festes Saturnals, Saturnalia en llatí.
L’emperador Aurelià, influït per religions solars com l’egípcia, declara l'any 272 després de Crist que l'endemà del solstici se celebraria el Dies Natalis Solis invicti, el dia del naixement del sol invicte, el triomf de la llum després de la nit més llarga de l’any. Durant les festes de Saturnalia tot s’engalanava i els altars s’omplien de llums per ajudar el Sol a vèncer la foscor. Els jueus, quan eren víctimes i no botxins acarnissats, defensant el temple davant les envestides de l’hel·lè Antioc IV Epifanes, contemplaren el miracle de l’única ampolla d’oli no contaminada que amb molt poc combustible va mantenir la petita flama encesa al canelobre durant vuit dies. Tot això passava a finals del mes de Kislev molt a prop del canvi d’estació.
Quan l’imperi va esdevenir Cristià amb Teodosi el 380, les tradicions i creences paganes van ser cristianitzades a poc a poc. Una jugada molt intel·ligent per part de les elits, transformar, reinterpretar en comptes de prohibir i substituir. Així el culte d’Isis, tan arrelat, es va substituir pel culte a la Verge Maria i les festes de la llum triomfant van acabar amb el problema del naixement de Crist. Cap dels evangelis dona una data de l’esdeveniment, així que els capitostos romans l’entaforaren enmig de les festes més importants pels esclaus i ciutadans pobres. El calendari de Filocal del 352 ens diu per primer cop: “VIII kal. ian. natus Christus in Betleem Iudeae” El vuitè dia abans de les calendes de gener va néixer Crist a Betlem de Judea. Doncs ja tenim el naixement de Crist per acabar les Saturnals i substituir el Sol com a la recepta contra la foscor.
I és que es tracta de llum, d’il·luminació, de veure més enllà, d’esperança que la nit s’acabi, de compartir, de ser generosos amb els que poc tenen, encara que només siguin uns dies per mantenir la pau social i netejar les consciències dels patricis.
Avui, tota aquesta llum del carrer no il·lumina cap foscor, només l’amaga. Els jerarques ens han substituït un altre cop la festa. Per això, avui toca celebrar la Santa que commemora l’inici de les festes.
Que Santa Llúcia ens arrenqui els ulls i ens deixi veure bé un altre cop.