Santa Maria de Gualter
Com bé sabrem i veiem cada cop que hi ens atansem, una gran rotonda dona la benvinguda a la vila de Ponts. Un dels brancals que en surt condueix a Tremp per una carretera que coincideix en el seu tram inicial amb l’antic traçat de la desapareguda comarcal 1313, que enllaçava Ponts i Oliana pel costat del riu fins que construïren el barratge de Rialb. Si la resseguim, arribarem a un punt on haurem de travessar el Segre per enllaçar amb el petit poble de Gualter. Abans d’arribar-hi, a mà esquerra, hi trobarem el que resta de l’antic priorat de Santa Maria.
La història de l’edifici d’aquest petit cenobi depenent de Santa Maria de Ripoll en temps medievals va tenir com a punt culminant i final la seva destrucció en forma d’explosió durant la darrera Guerra Civil espanyola, el desembre del 1938.
La primera menció del terreny que ocupà el cenobi la trobem en una donació el 888 del comte Guifré el Pilós de Cerdanya i Urgell a Santa Maria de Ripoll, el monestir que ell mateix fundà i dotà amb grans possessions. La fundació del priorat de Santa Maria de Gualter l’hem de cenyir a l’època de la reforma del papa Gregori VII. Els comtes Ermengol IV i la comtessa Llúcia, els grans impulsors de la reforma gregoriana en el seu comtat, donaren el 1074 al monestir de Ripoll la meitat de la seva propietat de Gualter. Els comtes demanaren al monestir de Santa Maria de Ripoll que posés monjos a la primitiva església de Santa Maria de Gualter. Segons remarquen Antoni Bach i Manuel Gabriel a La Baronia de Rialb. Un esbós històric, Gualter ja tenia un prior el 1086.
El priorat, amb la seva església, claustre i dependències monacals, es trobava a tocar del riu Segre, com la major part de monestirs benedictins del país, i prop del traçat de dos camins rals que comunicaven la plana i Oliana per la ribera, un a cada banda de riu.
La seva darrera església, que va ser consagrada el 13 de desembre del 1207, reuneix les característiques artístiques de transició del romànic al gòtic. La seva consagració reuní els bisbes d’Urgell, Vic i Lleida. Tot sota el patronatge dels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Elvira. Quan es fundà el bisbat de Solsona, el 1593, el priorat de Gualter passà a dependre de la seva canònica agustiniana. L’església, convertida en parroquial, més endavant quedà vinculada al bisbat d’Urgell.
Durant la Guerra Civil espanyola, una explosió acabà amb la vida de l’església, que en aquell moment servia de polvorí per a l’exèrcit republicà. La desfeta destruí la coberta del temple i els absis, i volatilitzà el petit cimbori. L’explosió també afectà part dels claustres i d’antigues dependències, avui refetes amb encert i convertides en casa consistorial de la Baronia de Rialb.
Durant anys, l’esquelet de l’església i el dels claustres pinzellaven una escena romàntica que la restauració i consolidació dels anys 90, sortosament, no han esborrat. Podreu visitar-la tots els dissabtes i diumenges al matí.
Versió per a imprimir