Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Santa Maria de la Grassa




L’impuls reformador de l’Església dut a terme a cavall dels segles VIII i IX per les autoritats carolíngies a la nostra regió tingué com a objectiu el combat de les tesis herètiques propugnades per l’adopcionisme, que com bé sabem, el seu principal paladí fou el bisbe Feliu o Fèlix d’Urgell.

Avui continuarem amb una altra abadia que guarda certa relació amb aquesta època, Santa Maria de la Grassa, situada a la comarca del Termenès, als confins dels antics comtats del Rasès i del Carcassès, a la serralada de les Corberes, a l’actual regió francesa de l’Aude. Com molts dels altres monestirs veïns, la seva fundació es va fer cap a l’any 799 durant el govern del franc Carlemany. La primera comunitat estaria formada per monjos gots de la Septimània i també per altres gots provinents de les terres dominades per l’Islam, d’Hispània, que en els documents de l’època reben el qualificatiu d’hispani. Molts d’aquests hispani que arribaren a Septimània, territori també de tradició visigoda, formaven part de l’elit política i intel·lectual del seu lloc d’origen.

El monestir s’emplaça a la riba de l’Orbieu, no gaire lluny de Carcassona, en un indret de muntanya baixa de clima típicament mediterrani dominat per les alzineres. Aquest model de fundació monàstica al costat d’un riu es repeteix per tota la geografia. La Grassa va rebre el suport de les cases comtals de l’entorn, com és el cas de les famílies comtals de la casa de Barcelona, descendents del Bel·ló de Carcassona, segons molts historiadors. Els dominis d’aquest monestir englobaven molts altres cenobis, entre els quals destaquem els de Sant Pere del Burgal (Pallars) i Sant Martí del Canigó (Conflent). A finals del segle XI, seguint l’exemple d’altres abadies, s’integrà a la congregació de Sant Víctor de Marsella.
La comunitat de la Grassa s’incorporà el 1662 a la congregació beneta de Sant Maur i desaparegué el 1789 durant la Revolució Francesa. En l’actualitat, les seves dependències es troben dividides en dues propietats: una de caràcter civil, gestionada pel govern regional, i una altra habitada des del 2004 per una comunitat de canonges regulars, que no hem de confondre amb els originals monjos benedictins. La visita a les dependències s’ha de programar tenint en compte aquesta peculiaritat que pot provocar certa confusió, atès que ens haurem d’adreçar a dues recepcions situades en espais separats, encara que a poca distància.

La Grassa originà la fundació a l’altra banda de riu d’una vila que en l’actualitat es considera una de les poblacions més boniques de França. En destaquem la seva església parroquial, que conserva una meravellosa església gòtica dedicada a Sant Miquel, el traçat planificat dels carrers i un magnífic pont de tradició medieval que enllaça amb l’antiga abadia.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic