Sapiens?

Fa uns dies una amiga em va comentar que estava llegint un llibre sobre la teoria de l’evolució humana titulat Sapiens. Un tema molt interessant i variable, ja que està subjecte a descobriments arqueològics de diversos tipus i al progrés constant de la tecnologia, que permet que les tècniques d’exploració puguin treure conclusions que abans eren impensades.

Una de les qüestions que aborda aquest llibre és l’extinció dels neandertals. Existeixen diverses suposicions i una de les aparentment més acceptades és la que diu que els sapiens en van acabar conquerint el territori que ocupaven i exterminant-los. Una hipòtesi que seria lògic de suposar simplement estudiant la història a través del temps i comparar-la amb els noticiaris d’avui. És increïble poder constatar que continuem sent iguals que aquests éssers primigenis, més enllà de l’evolució cerebral i de tot el que l’espècie ha aconseguit com a conseqüència del raciocini. I és encara més sorprenent que la ciència hagi pogut determinar que som en essència tots exactament iguals i que els petits canvis en el genoma entre les diferents ètnies que habiten aquest planeta inclouen proporcions tan ínfimes en l’ADN que ni tan sols val la pena esmentar-ho. El graciós és que són aquestes diferències les que ens allunyen, i totes obeeixen a qüestions estètiques: color de la pell, dels ulls, del cabell, alçada. En definitiva, components tan trivials que fins i tot ens hauria de fer vergonya. Situacions que funcionen de la mateixa manera, probablement en qualsevol de la resta de les espècies, i que fan que reconeguem que un gos és un llaurador, un beagle o un pitbull, però no ens detinguem a pensar més enllà que tots mouen la cua i mengen pinso.

Però nosaltres no som gossos, em diran. A vegades dona la sensació que aquest és el nostre problema. Si fóssim gossos, potser no coneixeríem la discriminació, i la lleialtat i l’amistat per sobre de tot ens caracteritzarien com a espècie. Però no som gossos. I ens trobem en les notícies amb discursos polítics racistes que se centren en les nostres diferències –sí, en aquest percentatge infinitesimal que ens diferencia– i ens despertem sentint que en un mateix dia i en dos llocs diferents, dos bojos van cometre una massacre amb l’únic motiu d’evitar la “invasió d’immigrants”, segons les seves paraules. Una bogeria sense sentit, en un país com els EUA, on es requereix omplir més papers per anar a votar que per comprar una arma.

I així estem. Pregonant les diferències i volent disgregar-nos cada dia que passa, només perquè suposem que per ser d’una manera diferent dels altres, ens corresponen altres privilegis. Llàstima que ens estiguem carregant el planeta que ens conté a tots i que és l’únic privilegi que ens permetem compartir... aparentment.