S’aproxima una tempesta

Fa dies que sobrevola els nostres caps un núvol que promet tempesta, però nosaltres anem sense paraigua i amb xancletes, obviant l’amenaça.
Abans de la pandèmia teníem la nena de les trenes advertint-nos del negre futur que ens esperava i culpant els autèntics responsables de l’estat del clima, els caps d’Estat dels països més industrialitzats del planeta. Comparteixo el seu parer, malgrat l’esforç de voler-nos-en fer sentir responsables, cal deixar clar que són les grans indústries les que estan podrint el nostre cel, omplint-lo de gasos nocius i canviant el seu comportament irremeiablement. Què se n’ha fet de la Greta? Fa dies que la premsa no li dona canxa. Potser ha col·lapsat amb la nova amenaça del clima, la ingent quantitat de mascaretes dificilíssimes de reciclar i fetes d’un plàstic molt difícil de descompondre’s en el medi, al voltant de 450 anys triga a fer-ho. Un altre repte  difícil  d’encarar.
Aquest passat mes de juny ha estat força atípic amb les tempestes ventoses que van assotar part de la nostra geografia, tirant arbres a terra a l’Aldosa. Fa dos o tres anys que tenim temporals exagerats rarament vistos prop nostre, ara els posen noms com els huracans i els tifons. Recordeu el Glòria de principis del 2020, que es va endur la Barra del Trabucador del Delta de l’Ebre i el Pont del Petroli de Badalona, entre d’altres destrosses. I un parell de mesos abans, una altra tempesta va arrasar la Conca de Barberà. El Francolí, normalment un fil d’aigua que rega les vinyes d’aquesta comarca tarragonina, es va desbordar i es va empassar  ponts i cellers. I la borrasca Filomena, el gener d’aquest any 2021 va deixar anar una quantitat de neu considerada històrica.
I ara fa tot just quatre dies ha passat al cor d’Europa; Alemanya i Bèlgica han patit les conseqüències del desbordament de rius que habitualment són riuets. Les imatges que hem vist per la televisió són esgarrifoses, i el recompte de morts i desapareguts també, però crec que alguna cosa ha canviat.
Crec que poques vegades s’havia culpat explícitament el canvi climàtic. Em sobta veure els polítics alemanys atribuir la catàstrofe al desgast que estem provocant a l’ecologia. 
Per la meva generació el canvi climàtic és com un borinot que tenim darrere l’orella des de fa ben bé trenta  anys, però sempre ens ha quedat lluny; primer amb el forat de la capa d’ozó, del qual ja no se’n parla gaire, però quan jo era petit sortia a la tele gairebé cada dia. Més tard va ser la desaparició de les glaceres i el desgel dels casquets polars conseqüència de l’efecte hivernacle i l’augment de les temperatures, com si els que estàvem mirant l’informatiu poguéssim anar a la petroquímica de la Pobla de Mafumet i apagar l’interruptor.
Fa molt més de trenta anys que els quefes veuen que s’estan passant amb la terra, l’any que ve farà cinquanta anys de la primera cimera de la Terra, va ser a Estocolm promoguda per l’ONU, i s’ha anat repetint per arribar a la conclusió que no s’hi fa res; Xina i els EUA, l’Índia i Rússia van a totes per carregar-se el planeta.