Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

Sastres de la memòria




Coses del còrtex cerebral, hi tinc incrustat el record del dia que la senyu Paquita va plantar-me una bufetada als morros després que jo li deixés anar qualsevol impertinència, marca de la casa, que ara no podria reproduir. Ja sabem que, en l’actualitat, aquests comportaments no es veuen amb bons ulls, però cal dir, adolescent insuportable que era jo, que sempre agrairé que no fes el que tocava: enviar-me un sicari i que el meu cos acabés surant riu avall.
Misteriosos són els mecanismes per mitjà dels quals som capaços de retenir certs episodis de les nostres vides mentre, curiosament, en castiguem d’altres a l’oblit més miserable. Que li diguin, si no, al protagonista del relat de Borges, Funes, el memorioso, personatge de ficció incapaç d’oblidar el més insignificant detall de la seva quotidianitat, el que de retruc el sentencia a no entendre nocions absolutes. Serà que, en el fons, pensar implica generalitzar i descartar allò més accessori i casual en pro d’una globalitat: és perquè som eficients eliminant diferències que arribem a les substàncies. Ja ho deia Kierkegaard: l’oblidança són les tisores –de sastre, podríem afegir– que fem servir per tallar el que ja no serveix i acabar d’ajustar-nos un vestit, el d’un viscut i una experiència que, si no ens va grans, ens estrenyen. Podem lluitar-hi en contra amb fotografies, enregistraments audiovisuals i, per descomptat, l’escriptura. Respecte a la darrera, Aristòtil dixit, estem condemnats a anar deixant enrere el que consignem sobre un full de paper, i tal vegada a fer espai pel que vindrà. Correm, però, un perill encara més dramàtic en la nostra època, i és que tot el que havíem redactat al llarg de mesos, desat en un arxiu informàtic, pot desaparèixer en segons. I aquí, en una pirueta metafísica força gràfica, la memòria escrita esdevé més volàtil que la humana. D’altra banda, els retrats neixen com a testimonis defectuosos ja d’entrada. Per què, si no, quan escrutem una instantània que vam capturar fa anys, no hi trobem la mateixa màgia que presidia l’escena en el moment? Potser el que passa és que no retenen el moviment o el so, com sí que fa un vídeo? En això, haig de donar gràcies als Déus: guardo alguna foto meva que amb la imatge i prou, ja paga...
Diria que tot plegat és, també, pura autoprotecció. Ja sabeu: els qui bevien de les aigües del riu Leteu desterraven el passat i, sovint, el dolor que duia de la mà. Enterrem així el que no ens interessa perquè no suportem mirar-lo a la cara o, amb sort, perquè hi hem fet les paus. Sense aquest saludable fenomen n’hi ha que correríem el risc de quedar atrapats en un temps o lloc pretèrits, deixar-nos-hi un bocí d’ànima i no moure’ns mai més d’allà. 

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte