Satanàs ve a cobrar

Bon dia,

“Soc Satanàs i vinc a buscar la teva ànima que ja el foc l’està esperant”.

Aquesta és la mítica frase dels Pastorets de Folch i Torres que pronuncia el dimoni quan es presenta a cobrar el deute que el vell Getsè va contraure a canvi que el llop no se li mengés les ovelles del ramat.

També Faust, el personatge de Goethe, va vendre la seva ànima al diable, Mefistòfil, a canvi de fer tot el que volgués en vida.

Però Andorra és un país catòlic per tradició i per Constitució, on tot el que surt bé és “gràcies a Déu” i del dolent “Déu mos en guard”, on la Mare de Déu de Meritxell ens protegeix d’esllavissades i d’altres coses i els coprínceps vetllen per la nostra seguretat i benestar. Aquest país de gent esforçada, que treballava per viure, que feia contraban per tenir un petit sobresou en líquid, gent de la terra i de seny, acollidora amb els estrangers fins i tot en temps difícils, era un exemple de superació econòmica, honorabilitat, modernitat i democràcia.

Però el dimoni que va permetre que tot això anés tan de pressa ara ha vingut a cobrar els favors:

A grans empresaris acostumats a pagar tard i malament o a no pagar i ara veuen com la terra se’ls empassa la propietat. Però, tranquils, que per la nostra seguretat acabarem pagant tots nosaltres. A més, ara han aparegut esllavissades a tort i a dret. Qui avisa no és traïdor.

Als bancs que a la fuga de capitals i la manca de recursos ara aprimen plantilles i et cobren comissions només passar la porta i dir “bon dia”. Ni modos ni vergonya, que diria la meva padrina.

A alguna asseguradora, que després d’anys de malparlar de la seva solvència, al cap de pocs dies de signar un conveni de col·laboració amb una companyia de Qatar que li injectava diners i amb el coneixement de membres del Govern, als pocs dies la intervenen. Com diria algú: “era qüestió de dies” .

A alguns directius esportius i col·laboradors que durant anys s’han anat repartint els diners que haurien d’haver anat als joves jugadors, tot i tenir un auditor i comptable (tot alhora) de notòria serietat contrastada que no se n’havia adonat. No és veritat, senyor Delgado?

A algun polític de carrera fulgurant que predicava “una altra manera de fer” i ara resulta que en realitat era “una altra manera pitjor de fer”. Senyor Gallardo, primer aprengui a ser polític i després aprengui a no prendre la gent per idiota.

A algun directiu de fundació que després de passar-se la vida mirant la gent per sobre l’espatlla ara no gosa tornar al país per no haver d’acotar el cap. Senyor Claverol, el perdó es demana a Déu, davant la justícia es pensa abans d’actuar.

Al Govern sencer que s’ho faci mirar quan el personatge identificador del país, segons El Periódico, per l’etapa de la Vuelta és Jordi Pujol. I tots callats! Igual que callen cada vegada que algú diu pestes de nosaltres. No serà que tenen algú agafat pels daixonses? Si no, no s’entén!

A les velles glòries comunals d’Escaldes i Ordino (senyors Martí i Dolsa) que no saben estar sense manar. Els asseguro que el país pot passar sense vostès. I si s’avorreixen, entre tots els podem buscar diversió.

I entre tots parem atenció, que avui, divendres 13 (amb aquestes ganes d’arrambar amb totes les tradicions anglosaxones hem canviat el dimarts pel divendres), ens visita el copríncep Macron i es troba amb el copríncep episcopal. No sé si és gaire bon senyal? Tindran algun deute a pagar, també?