Secretisme sobre l’acord d’associació

Fa la impressió que el Govern treballa a remolc dels esdeveniments i que no sap anticipar-se als problemes que té el país. Aquesta és una crítica —la de “qui dia passa any empeny”— que sovint l’oposició ha posat de manifest en relació a diverses matèries i que apareix cada dia més fonamentada. Un nou exemple d’aquesta manera de procedir del Govern és que la Unió Europea (UE) posa en entredit l’acord duaner però fins fa ben poc no se n’havia parlat, tot i la transcendència que té per al país. Es tracta d’una qüestió que, pel que es veu, s’ha mantingut amagada tant temps com ha estat possible i que, com no podia ser d’una altra manera, ha acabat esclatant i sortint a la llum pública. Vull pensar, però, que durant tots aquests mesos el Govern ha estat treballant per poder contrarestar amb eficàcia els arguments de la UE. El cert és que durant l’última campanya per les darreres eleccions generals des de l’executiu es va negar per activa i per passiva que des de les instàncies comunitàries es volgués tocar l’acord duaner, tot i que ja es van sentir algunes veus que alertaven d’aquesta possibilitat. Amb aquesta manera de procedir de l’executiu, en què de nou la transparència brilla per la seva absència, no és estrany que cada vegada hi hagi més sectors reticents a fer més estreta la relació amb la UE. L’objectiu hauria de ser assolir el màxim consens polític i social sobre l’acord d’associació que, en més o menys mesura, ens acabarà afectant a tots. Una cosa que, a vegades, sembla que s’oblida.