Seguim endavant per fer d’Andorra una Reserva de la Biosfera

Aviat farà quatre anys de la gestació d’aquest projecte per fer d’Andorra el primer país Reserva de la Biosfera. El que va començar com una idea va anar agafant forma després de contrastar-la amb persones que tenien el suficient coneixement del que implica esdevenir una Reserva de la Biosfera, així com de les oportunitats que ofereix als territoris que ho han assolit. La possibilitat de contrastar amb experts que havien participat en successius processos prop de la Unesco per aconseguir el reconeixement d’aquest estatus en diferents llocs va donar l’empenta definitiva per creure en el projecte.

El concepte Reserva de la Biosfera, que s’integra dins del programa Home i Biosfera de la Unesco,  ha evolucionat d’ençà de la seva conceptualització inicial, de manera que el que s’entenia per reserva als inicis del programa als anys 70, quan es crea el programa, res o ben poc té a veure amb el que avui és, ni com funcionen les reserves que existeixen. Aquest programa esdevé una oportunitat de guiar i articular el desenvolupament d’Andorra amb horitzons temporals de deu anys, amb espais de participació i discussió entre les diferents capes que existeixen en l’Andorra d’avui a nivell institucional, associatiu i econòmic. Davant de l’absència d’espais de reflexió i concertació, poder articular una governança conjunta d’aquells reptes, projectes o de les polítiques que per la via del consens es volen implementar no ha de poder ser una altra cosa que un projecte positiu.

Hem començat explicant què no és una reserva durant les diferents reunions amb el màxim nombre de col·lectius que al nostre criteri estan, o poden estar, implicats en aquest projecte. Trencar tòpics o concepcions equivocades ha estat important per allunyar reticències o pors al voltant del concepte reserva de la biosfera. Es tracta d’un reconeixement que no ens obliga a res que no vulguem com a societat, no exigeix desplegament legislatiu ni reglamentari, però té la força del compromís que els actors implicats li vulguem donar, i aquest fet pot ser, com han demostrat alguns territoris, superior al que el corpus legislatiu en ocasions aconsegueix per la via de la imposició.

L’elaboració del dossier implica la recopilació d’informació tècnica per posar en valor els actius d’Andorra des d’un punt de vista mediambiental, cultural, educatiu i econòmic entre altres. També requereix una proposta de zonificació del territori, indicant quins espais actualment estan protegits. Finalment, necessita un model de governança que ha d’implicar els agents socials, econòmics i institucionals del país per establir les accions i indicadors a desenvolupar durant deu anys. Actualment estem en aquest punt, com vam explicar la setmana passada a París en la mateixa seu de la Unesco, i el compromís del Govern per continuar treballant la candidatura segueix ferm i intacte. Cercant els consensos necessaris amb les institucions públiques que han de recolzar el projecte per fer de la candidatura un projecte de país, i sumant suports per poder demostrar que és un projecte que no es pretén polititzar.

Cada 30 de setembre la Unesco clou el termini per a les candidatures anuals, arribar a la d’enguany era un repte majúscul, per la complexitat de fer un dossier de país, i no ha estat possible no per manca de voluntat, sinó per la dificultat del mateix dossier. Seguim treballant en el procés amb el compromís de presentar una candidatura que la mateixa Unesco reconeix que és un fet excepcional i únic, que pot llançar un missatge molt gran a la comunitat internacional.