Sempre n’hi ha hagut i n’hi haurà

Sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Sempre hi haurà guerres. I per això sempre hi haurà exèrcit, i fusells i bombes. Perquè sempre hi haurà algú disposat a atacar. També hi haurà sempre violència. Assassinats i violacions. Sempre. Per tant sempre hi haurà por, terror i destrucció. Sempre hi haurà pobresa, gent sense feina i sense casa. Gent sense sort i sense futur. Sempre hi haurà esclaus que treballin per als altres. Com també sempre hi haurà alguns que dictaran els que d’altres han de fer. I sempre alguns acataran el que d’altres dictaran. Sempre hi haurà contaminació de rius, mars i muntanyes, i de l’aire que respirem. Perquè és el preu que hem de pagar per poder tenir creixement. I el creixement és necessari per al nostre progrés i benestar. Sempre hi haurà rucs perquè sempre hi haurà llestos que van a cavall. I com que els primers no s’han sabut espavilar, sempre seran ells qui netejaran les molles dels segons mentre aquests s’evadeixen de les qüestions terrenals. Perquè sempre ha estat així i sempre serà. Sempre ha estat així com s’ha intentat aturar el canvi. Sempre han estat els que volen la guerra per exercir el poder, els que estimen la por perquè el ramat no s’esgarriï, els que embruten l’aigua i l’aire per seguir-se engreixant, i els que tenen la sort d’anar a cavall els que prediquen que d’això sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Perquè saben que a força de repetir que sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà converteixen en realitat el que tan sols està dins de les seves il·lusions.