L’última avaluació del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Social Europea ha posat en evidència el que ja sabem des de sempre i només advertim des de la banda esquerrana de la classe política andorrana: no aprovem ni en la majoria de les qüestions referents a drets laborals ni en protecció social.
Comencem per les assignatures pendents en matèria laboral. Com recull el programa del Partit Socialdemòcrata, caldria una reforma profunda de la legislació per garantir, d’una banda, la llibertat sindical. No cal repetir que la Llei de relacions laborals, la Llei d’acció sindical i patronal i la Llei de regulació del conflicte col·lectiu són insuficients per promoure l’existència de sindicats, la representació efectiva dels treballadors i la creació i el funcionament de comitès d’empresa. Només tenen activitat real els sindicats de la funció pública, i així mai no arribarem a acordar uns augments salarials en els òrgans de representació que correspondrien. El Govern acaba aprovant un augment de l’IPC per al salari mínim i la resta, encara que estiguin per sota del mitjà, poden quedar igual, de manera que la classe treballadora vagi perdent poder adquisitiu. Per això des del PS proposem indexar els salaris a l’augment de l’IPC, però aquest no és l’únic tema que s’hauria de decidir mitjançant la negociació col·lectiva, perquè les condicions laborals abasten moltes altres qüestions, com la durada de la jornada laboral o la salut i la seguretat en el treball, que tampoc no superen la prova del cotó.
L’informe assenyala les jornades laborals excessives i la superació del límit d’hores extraordinàries, sobretot en els sectors sanitari i social. També indica una protecció insuficient de la seguretat laboral i la persistència de la bretxa salarial entre homes i dones, que no s’ha reduït prou.
Tampoc no avancem en matèria de protecció social: les prestacions per malaltia i baixa laboral són insuficients i estan per sota d’estàndards europeus, i s’han detectat mancances en protecció social, assistència mèdica i lluita contra la pobresa i l’exclusió social.
Del dret a l’habitatge no cal parlar-ne, el Consell d’Europa es fixa en la manca de protecció de les famílies vulnerables i la possibilitat de fer desnonaments a l’hivern, però insistim que cal garantir l’accés a un habitatge digne a tothom i cada vegada hi ha una proporció més gran de la societat andorrana que no pot llogar ni comprar un pis al preu de mercat, fora de l’abast de la classe treballadora.
La gent jove està prou perjudicada pels punts comentats fins ara, però també ens adverteixen que s’hauria de reduir el termini de presó preventiva per als menors i no hi ha una protecció efectiva d’aquest col·lectiu, que depèn més de l’activisme social que de les mesures governamentals.
Les propostes que defensem al Partit Socialdemòcrata són prou conegudes, però fent un esforç de síntesi cal repetir que van des de la reforma en profunditat de la legislació laboral fins a la regulació dels lloguers mitjançant un índex de preus de referència, passant per l’augment dels salaris segons l’IPC; l’educació gratuïta dels zero als tres anys; l’atenció dels joves, la gent gran i els col·lectius vulnerables, o les mesures per garantir la igualtat efectiva entre dones i homes.
És molt preocupant que, en analitzar les recomanacions del Consell d’Europa, el Govern relativitzi tots aquests tocs d’atenció i es fixi en l’únic punt aprovat dels set articles de la Carta social europea avaluats. No ens fa cap favor com a societat comparar-nos amb els països que ho fan pitjor en comptes de reconèixer el marge de millora. L’absència d’autocrítica ens aboca a augmentar la desigualtat, l’abús laboral i la injustícia social.