Sense càstig i amb amabilitat

Amb aquesta frustració contínua del paper de la maternitat, em vaig tornar a apuntar a una d’aquelles xerrades en les quals totes les mares esperem que ens donin les fórmules màgiques per no fer allò que ja sabem que fem malament però no sabem com deixar de fer-ho. La conferència em va introduir en el món de la disciplina positiva. Una de les expertes que més ha escrit sobre aquesta manera d’educar, Jane Nelsen, parla de la gratitud, de l’amabilitat lligada a la fermesa, i sobretot de negar el càstig. Per aquesta doctora en psicologia educativa és una idea equivocada pensar que els nens es comporten millor si primer els fas sentir malament. Fora càstigs. La neuropsicòloga clínica que va fer la xerrada, Susanna Forné, ens donava eines i exemples per aconseguir-ho. La pràctica és una altra cosa. El que sí que està clar és que aquesta disciplina es basa fonamentalment en el respecte mutu. La neuropsicòloga ens explicava també les parts del cervell que ens fan actuar més per impulsos que no per funcions cognitives. És l’estrès i la manca d’empatia el que ens fan anar més amb el sistema límbic. Llegeixes, t’informes i ho intentes aplicar el millor que pots i al final t’adones que això no és un llibre o una teoria només per als que som mares i pares i mestres. Aquesta hauria de ser una pràctica obligada per a tothom. Si l’amabilitat fos el que es respirés a la botiga, a la feina, la producció i creativitat milloraria en tots els sentits. Si el respecte mutu i l’empatia formés part del contingut dels discursos dels candidats –ara que dormen i estan de ressaca– d’una altra política parlaríem. Intenteu ser positius disciplinats i veureu canvis.