Sense dades, un país a la cua

No tenim dades. És una resposta que massa sovint rebem en aquest petit país. No hi ha dades sobre aspectes que afecten la situació dels infants. No hi ha dades sobre la salut de la nostra població. No hi ha dades sobre qüestions relacionades amb l’economia, ni amb l’empresa. Ni tan sols hi ha dades fiables de quanta gent viu a les parròquies del Principat. Parlem de ser referents a fora, però ¿com dimonis ens ho manegarem si no som ni capaços de saber què passa exactament a casa? Sempre va bé passejar-se pel món amb els ulls oberts. I prendre les bones pràctiques que en d’altres indrets s’empren. Una d’aquestes, la dèria que tenen els investigadors dels Estats Units per mesurar-ho tot. No ens sorprenguem que llavors esdevinguin els reis del mambo. Segurament tindran molts defectes però és innegable que destinar diners a recerca situa en posició privilegiada. I si no volem compartir banqueta amb els mediocres ens caldria arremangar-nos. ¿Com pot ser que a aquestes alçades encara es repeteixi la frase “no tenim dades” quan en un país tan petit com aquest és molt més fàcil (i econòmic) emprendre estudis? Apostar pel coneixement per avançar-nos a les situacions futures, fer polítiques efectives i millorar qualitat de vida i opcions empresarials. Si realment volem ser pioners en algun àmbit, un exemple per a d’altres, cal afavorir la investigació. L’altra opció és optar per la via de la mediocritat i el qui dia passa any empeny.