Sense inversió no hi ha internet

De tothom és sabut la necessitat que tenen les empreses d’invertir en R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) per millorar els seus productes. L’apartat dels comptes dedicats a R+D+I és especialment rellevant en les empreses del sector de les telecomunicacions i internet. Companyies com Google, Apple, Amazon i Facebook són líders mundials en R+D+I. També ho són operadores com ara Vodafone, AT&T i Movistar, entre moltíssimes altres. De fet, a Espanya l’empresa que destina més diners a R+D+I és Movistar, molt per davant de la segona.
La importància de l’R+D+I, que es pot menysvalorar en molts sectors, és bàsica en les telecomunicacions. Com a exemple força il·lustratiu del drama tecnològic que vivim a Andorra, recordarem que el mateix dia que l’iPhone compleix nou anys (el primer és del 2007) Andorra Telecom torna a tenir una incidència més en l’accés a internet. Una més d’una seqüència, ara ja intolerable i inexcusable. Quan no és per culpa d’un servidor situat a Wychita, Ohio o les illes Marshall, és per efecte d’una caiguda en el subministrament de no sé quin trànsit de dades o, com és el cas de la darrera i tràgica tallada d’internet (amb 3G inclòs), culpa de “l’atac hacker més gran patit mai pel país”, segons paraules del seu director. Frase lapidària, segurament proposada pels seus assessors, emmarcada en un suposat acte de solemnitat. Ben al contrari de la poca solemnitat i obscurantisme amb què s’informa (o millor, es desinforma) sobre el veritable drama de les flagrants mancances de l’STA (Andorra Telecom, per als més nous): la inexistent previsió per veure venir les noves tècniques d’atac tecnològic, la manca de mitjans per reaccionar immediatament als atacs o errors propis i la manca, manifesta, de capacitat per gestionar les crisis tecnològiques quan ja s’hi està enmig.
I aquestes afirmacions no van, en cap cas, per als treballadors i tècnics d’Andorra Telecom, no. Sort en tenim d’ells i de les seves capacitats i de la seva voluntat de servei a l’abonat. Un aplaudiment i un agraïment per a ells.
La queixa va directament als que dirigeixen l’entitat. Als que decideixen si s’inverteix o no cal. Pel que es veu sí que calen inversions, però sempre hi haurà una excusa per part dels dirigents, no fos cas que reconeguessin la seva incapacitat i la manca d’inversions dels darrers anys. Prefereixen prioritzar la construcció d’un macroedifici sense tenir gens clar què s’hi farà, i no la infraestructura que ha de garantir el servei d’accés a internet. A tot això sumem-hi els milions que Govern agafa dels beneficis de l’operadora per quadrar els comptes públics i tenim el còctel perfecte per donar un mal servei.
¿S’imaginen com seria la xarxa de telecomunicacions del Principat d’Andorra amb milions d’euros d’inversió cada any? De moment, haurem de seguir imaginant.