Sense mascareta i fora d’hores

Des que va començar el confinament, una majoria de ciutadans han seguit les directrius marcades pel Govern. Ens van demanar que ens quedéssim a casa i ho hem fet. Ens van demanar que res d’esport a l’exterior, i ens vam conformar amb una bicicleta estàtica o una cinta en els millors dels casos. Com sempre, hi va haver excepcions. Una minoria van decidir que podien seguir fent el que volien, sortir, passejar o fer festes multitudinàries. Ara que sembla que ha passat el pitjor de la pandèmia i tenim una mica més de llibertat, la tendència segueix igual. Hi ha qui només surt el dia que li correspon en la seva franja horària, però molts d’altres sembla que ja no entenen de raons. Ha arribat bon temps, temperatures més altes i un sol que convida a sortir tothora, i tinc la sensació que ara són molts més els que s’han oblidat de les indicacions. Per feina he sortit en hores que no serien les de la meva franja de passeig i he vist gent sense mascareta, d’altres que la porten sota la barbeta perquè es veu que és més important fumar, altres que no deuen saber quin és el seu costat dret i que encara menys tenen respecte per la franja horària destinada a la gent gran. Ja sé que tots tenim ganes de sortir, de gaudir del bon temps, però no entenc què és tan difícil d’entendre de les recomanacions. Més de 50 dies de confinament crec demanen certa prudència. Mirar de fer les coses ben fetes i per una vegada a la vida pensar en el col·lectiu i no només en nosaltres mateixos. Sense l’esforç de tots serà molt difícil poder deixar enrere un virus que ja s’ha endut massa vides per davant.