El 21 de març passat vaig demanar a Govern tota la documentació relativa a les accions, actes i projectes que estaven elaborats per a commemorar els cinquanta anys de la creació de l’Arxiu Nacional, el 22 de desembre de 1975. Rebia la resposta l’endemà de la improvisada roda de premsa del ministeri de Cultura. Vagi per endavant el meu absolut respecte per als professionals que treballen a l’Arxiu Nacional, però no puc estar-me de fer una crítica sentida a les “accions” proposades per commemorar un aniversari tan important: mig segle de vida que sembla que vulgui acabar amb la seva existència. El procés d’invisibilització fa dies que ha començat i no hem sentit cap veu contrària, ni estudiosos ni historiadors, i menys professionals de l’arxivística, perquè, suposo, no existeix una associació professional per  vehicular-la. Algun articulista amb bona fe ha felicitat les iniciatives, potser però amb certa dosi d’ironia.
Anem per parts. D’entrada, aquestes accions s’haurien de dur a terme al llarg del present any i no dels propers. Primer, els suposats “projectes” per celebrar l’aniversari. La gran majoria són projectes ja existents i que ja fa temps que haurien d’haver estat finalitzats, però que la manca de pressupost, és a dir, de voluntat política, no ho ha permès i que, a més a més, no es materialitzaran, si tot va bé, fins al 2026: el projecte de Llei d’arxius i de documents – un projecte que comptava amb una primera versió el 2019-; la recuperació de fons documentals sobre Andorra a l’estranger – tasca que es fa des de la creació de l’Arxiu, el 1975 i que comptava amb un projecte per al pressupost 2020 i que no va ser acceptat; una exposició, Pioners, per donar a conèixer  els primers fotògrafs a Andorra i que ja havia estat proposada el 2014 però que va quedar amb l’edició d’un catàleg digital; la publicació d’un número monogràfic del Butlletí Arxivand, que es publica des del 2005; el Diplomatari de les Valls d’Andorra del segle XVI, després de tretze anys del darrer donarà continuïtat a aquest cicle de publicacions de transcripció de documents; el projecte de La cacera de bruixes a Andorra, presentat el 2019 i materialitzat en el portal digital Andorra, terra de bruixes, i que no va trobar el suport per fer-ne una edició en anglès i menys una edició en paper; la base de dades de demografia històrica, que va començar amb l’ajut Cebrià Baraut, l’any 2013; i que es va quedar en els llimbs per manca de finançament; la publicació de la història del comerç de casa Cintet dipositat a l’Arxiu el 2019; la participació en el Congrés internacional d’arxius, clar perquè és a Barcelona i no costa massa diners i després d’anys de poca participació en congressos regionals i menys en conferències internacionals. Aprofitant allò que el Pisuerga passa por Valladolid, la recerca Andorra i la II Guerra Mundial que s’està acabant i preparant-ne la publicació amb la col·laboració de Cal Pal i el treball presentat l’any passat sobre la relació de Pau Casals i Andorra.
Segon, les úniques novetats: una jornada sobre el futur dels arxius; una programació especial sobre l’Arxiu a Ràdio i Televisió d’Andorra; el projecte per a la transcripció i indexació de fons notarials a través de la intel·ligència artificial lligat al projecte d’un arxiver croat que ho treballarà durant la seva residència a Faber Andorra i, és clar, el trasllat de part de l’Arxiu a les dependències de l’edifici del ministeri de Cultura, a l’Hotel Rosaleda. Utilitzant l’eufemisme “en la nova seu institucional”, quan del que es tracta és d’encabir-lo (amb calçador) en un espai que no està dissenyat per albergar un centre de les característiques d’un Arxiu a banda dels riscos al qual està exposat en estar massa a prop del riu. Desconeixem en aquests moments el projecte arquitectònic que “adequarà” la planta baixa del Rosaleda i l’edifici annex, com tampoc els treballs de preparació del trasllat, altament complex i delicat, i com tampoc els fons documentals i els metres lineals que seran desplaçats.
En fi, un aniversari improvisat i que tanca un projecte que ha costat molts esforços, batalles i temps per definir, construir i dignificar. Una pena.