Sense por

Sense por és el títol d’una preciosa cançó de la cantautora Rosana, i versionada en català per la cantant Paula Mattheus. La lletra ens parla de la importància de viure sense por.
“Sense por, tot el dolent avui en bo es transforma.
Tots els carrers es fonen dins d’un cel blau,
I ens fem ocells que volen, sobrevolant el terra, així
no hi ha por, si tu vols els estels, jo bolco el cel ja…
Cap somni és impossible, inabastable…”

La por és una de les emocions més fortes que experimenta l’ésser humà. És una resposta natural que ens permet sobreviure davant els perills, però quan es manifesta de manera exagerada i innecessària, ens empetiteix, ens paralitza i ens ancora com un llast. Així, la por deixa de complir la seva funció protectora i es converteix en un obstacle per a la nostra felicitat. “Una persona esclavitzada per la por no es mou, no sap què fer: està temorosa, centrada en si mateixa, esperant que passi una cosa dolenta”, diu el papa Francesc. El problema no és la por, sinó no poder superar-la. Inicialment, mai no hem de tenir por de ningú.

Podem tenir por a moltes coses: a expressar les nostres idees; a dir el que sentim i el que creiem, al que puguin pensar de nosaltres; a ser singulars; a ser nosaltres mateixos. Por al fracàs, a la incertesa, als conflictes; por al futur; a coses que encara no han ocorregut i que, segurament, mai no es presentaran. A vegades, la por només és a la nostra ment. “La por sempre està disposada a veure les coses pitjors del que són” (Titus Livi).

També podem tenir por d’equivocar-nos, quan l’important és actuar i no aturar-nos. Com resa la cançó, tenim por de ser feliços, pensant que les coses es poden truncar o torçar, quan realment el futur és un misteri. Hem de pensar en positiu que “el dolent se’ns va tornant bo” i el millor és per arribar. Tot depèn de la confiança, perseverança i de l’actitud que tinguem a la vida.

Probablement, una de les pors més grans és la por a la mort; però com diu Marc Aureli: “Un home no hauria de tenir por a la mort, hauria de tenir por a no començar mai a viure”. Es pot tenir por de no haver aprofitat el temps i els talents que Déu ens ha donat a tots i cadascun de nosaltres, carismes que ens permeten desenvolupar-nos com a persones per intentar fer, entre tots, un món millor.

Quin és el millor antídot contra la por? La fe i la confiança en Déu. El papa Sant Joan Pau II va començar el seu pontificat amb les paraules “No tingueu por”. No tingueu por d’obrir les portes a Crist. Aquesta frase va tenir gran impacte i es va convertir en el seu lema, en la seva consigna.

L’àngel Gabriel se li va aparèixer a la Verge Maria i li va dir que no tingués por. Ella va confiar plenament en els designis de Déu, amb la força de la fe, quan no entenia com podien dur-se a terme. Maria va confiar i, sense dubtar, va obrir les portes a Crist.

Jesús ens diu repetidament a l’evangeli que no tinguem por. ELL ens cuida i ens protegeix: “No tinguis por, que jo soc amb tu. No et neguitegis, que jo soc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa” (Is 41,10). Com diu mossèn Pepe, amb Jesús som majoria absoluta. Què he de témer?

Jesús és veritable Déu i veritable home. Dijous Sant, a l’hort de Getsemaní, va suar gotes de sang. S’adreçà al Pare i li digué: “Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols”. (Mc 14, 36). Va voler patir humanament la por i l’angoixa de la passió. Sentint-los en la seva pròpia carn i en la màxima expressió, s’acosta a nosaltres. 

L’Esperit Sant ens infon la força i ens allibera de l’opressió de la por. Els apòstols estaven reunits en el cenacle quan se’ls va aparèixer l’Esperit Sant i amb la seva gràcia els alliberà de les pors. Demanem-li també nosaltres al Senyor, que ens tregui les pors. Que ens ajudi a viure el present, perquè “quan sento por, jo poso en tu la confiança” (Salm 56, 4).