L’última sessió del Consell de Comú d’Encamp va servir, un cop més, per demostrar que, més enllà d’aprovar un pressupost pletòric per al 2026, les preguntes de l’oposició quedaven sense respondre.

Al to triomfalista habitual de la majoria sempre se suma una actitud de fugir d’estudi, evitar els temes que plantegem els consellers d’Avancem i fins i tot, molt sovint, contraatacar amb preguntes dirigides a la minoria. Potser encara no han entès que la funció de control sobre l’acció política de governar el Comú correspon a l’oposició.

Ara el cònsol menor ha agafat el relleu d’aquesta tàctica, que la cònsol major feia servir a tort i a dret, i va respondre un parell de preguntes de la sessió de desembre amb evasives. 

La primera, sobre la possibilitat d’aplicar millores de les condicions laborals per al personal del Comú –sigui una reducció de la jornada, sigui una revisió de les graelles salarials, com han fet altres administracions–, no la va contestar. Va donar voltes a la feina que s’està fent des del Departament de Recursos Humans per elaborar els reglaments de carrera professional i de sistemes de compensació. I hi va afegir que, “tot i no tenir l’obligació de fer-ho”, s’havien consolidat els llocs de treball de molts treballadors interins conservant-los l’antiguitat. 

La veritat, com vam fer saber al senyor cònsol, és que la Llei de la funció pública estableix aquesta mesura, i l’Ordinació de la funció pública d’Encamp també, o sigui que sí que hi ha l’obligació de reconèixer l’antiguitat als treballadors interins quan consoliden el lloc de treball que ocupen i passen a ser funcionaris. D’altra banda, els reglaments que va esmentar fa anys que s’arrosseguen i encara és hora que s’aprovin. La directora anterior, que van apartar del càrrec per motius poc clars –ja sabem com funcionen les recompenses i les represàlies– hi va donar impuls, i amb el canvi de director, que deu fer el que pot, tampoc no veiem que prosperin. Nosaltres tenim molt clar que el model just i necessari és el diàleg amb la Comissió de Personal, que es va crear i es va posar en funcionament a instància nostra, perquè ni en el mandat passat ni al començament d’aquest no hi havia cap òrgan amb representació dels treballadors.

La segona pregunta, sobre les dades d’ajuts i millores per afavorir l’accés a l’habitatge, ens la va respondre amb informació sobre els ajuts atorgats pel Govern i els pisos de l’edifici Hermus, també del parc públic proveït pel Govern, que són clarament insuficients perquè hi ha el doble de demanda que d’oferta. El reglament del Comú d’Encamp només ha servit per atorgar un ajut, i la partida pressupostària corresponent ha quedat un any més sense executar. 

La cònsol major va ser l’encarregada de contestar l’última pregunta, sobre propostes per contrarestar l’efecte dels talls de carretera dels ramaders francesos que dificultaven l’accés al Pas de la Casa. Com sempre, cap proposta, només una pregunta formulada a l’oposició i evasives sobre els seus contactes amb altres autoritats i el fet que alguns membres de la majoria es desplacessin al Pas el cap de setmana. Va ometre, de manera interessada, que el motiu de la presència del cònsol menor i alguns consellers al Pas de la Casa fos el Neufest, un esdeveniment per fer-se promoció, com sempre no només turística i esportiva, sinó sobretot campanya política, i va menystenir la presència discreta del conseller José Luis Agudo al poble reblant que “vostès no hi eren”.