Sense xarxa

Mantenen els suports tot i la desastrosa temporada que van fer el curs passat –perdó per l’adjectiu, no vull ferir sensibilitats. Tenen un pressupost envejable per a alguns equips de la LEB Or. Assumeixen el paper de favorits i també el fet de pujar sí o sí. Han dissenyat la plantilla en un tres i no res. De fet, han estat el primer club a tancar-la. Gairebé es pot dir que han fitxat el que han volgut. Són un equip descendit fa poc i tenen atractiu. A més, també poden oferir suculentes quantitats als jugadors. Això sí, Thomas Schreiner ja va avisar: “Les bones plantilles no guanyen títols. Ho fan els bons equips”. Tota una declaració d’intencions. La LEB Or no és una categoria tan bonica ni tan mediàtica com la Lliga ACB. Allà hi ha els jugadors que piquen pedra. Els que algun dia volen ser a l’elit del bàsquet i competir contra els millors. Natxo Lezkano és el líder de la banqueta. Experiència assegurada. Almenys a LEB Or. Del curs passat només s’ha quedat Nacho Llovet. La resta va decidir abandonar el vaixell que ells mateixos havien enfonsat a la pista. Atenció! No van ser els únic culpables. N’hi va haver més. Sigui com sigui, el BC MoraBanc va voler-ne més d’un. Tots menys un ho van tenir clar: adeu. No ens veiem a la LEB Or, van dir, i potser també van pensar que el seu rendiment el curs passat va ser de LEB i no pas d’ACB. Els de Lezkano són conscients que tornen al fang, però van equipats de la millor manera possible perquè ho han tingut tot a favor. Al parquet ningú entén de suports econòmics ni de noms destacats. A la pista el que importa són altres coses i, especialment, l’humilitat i el treball. Amb l’inici de la pretemporada hi ha temps per gravar-ho a sang perquè fa la sensació que a sota no hi ha xarxa o potser no aguantarà tot el pes si hi ha fracàs.