Sensualitat, mamut i defraudació

La gran novetat en el remenament de setis que va fer el cap de Govern va ser el nomenament d’una ministra propera, ideològicament, al Nen del Dotet. Bona maniobra i encert en la tria de la persona. La nova i novella ministra d’Administracions Públiques i de Participació Ciutadana té un llarg currículum institucional, en haver sigut consellera i doblement cònsol major d’Escaldes-Engordany. Dotze anys d’experiència per una dona que es fa estimar, perquè és una bona persona, senzilla i sense pretensions.
Ens ha sobtat que hagi trigat nou setmanes i mitja a jurar el càrrec. Quan ho he escatit, el meu cos ha vibrat, i he ressentit com un flux de sensualitat que ha recorregut la meva pell, rememorant el film Nueve semanas y media, amb una interpretació genial de la Kim Basinger. 
No sé si l’observació és pertinent o bé una obscenitat. En tot cas, i sense cap ànim d’ofendre ni connotar, ho he escrit tal com raja, sense més. Existeix l’eròtica del poder, o és que el poder és afrodisíac? Verge, quina calda... Benvinguda, senyora Trini!  
Fa més de dos anys, quan encara no bullia l’olla de les eleccions comunals, vaig escriure en aquesta plana que hi hauria la resurrecció d’un vell mamut que es moria de ganes de tornar a tenir protagonisme. L’egocentrisme que sempre l’ha mogut, no podia resistir la temptació de tornar a treure el caparró i aparèixer, suposadament, com a salvador de la pàtria; en aquesta ocasió d’Ordino. Ja es veia senyorejant, i retronar a la poltrona de cònsol. Provatura fallida; menys del 18% del cens va votar-lo, i ara, en el Consell de Comú, està sol com un mussol. Però no renuncia al protagonisme més ferotge. Oposició redundant a tot el que proposa la majoria, com si fos el tot poderós guru de la tribu. Ara, encapçala una plataforma que pretén desballestar i desgavellar el projecte del laboratori de Grifols. Diu que genera dubtes en l’àmbit econòmic i de salut pública. El ministre de Salut ha replicat, dient que “el centre de recerca se centrarà en immunologia, en el tractament de malalties relacionades amb el càncer i en patologies autoimmunes o infeccioses.” Anar sempre a la contra pot resultar perillós i estèril.
No volia ni referir-m’hi, en espera de dedicar al tema una plana sencera, monogràfica; però no me n’he pogut estar i pot ser que ja pugui obviar-ho per raó de l’extinció o no consumació de l’intent, ara fallit.
En una compareixença llampec, més morruda que mai, vam constatar la desil·lusió, el desengany i la decepció que se li reflectien al rostre.
En lloc d’ostentar prepotència i arrogància, va anunciar abruptament el fiasco. Quin afront i quina befa per a tan alta personalitat que s’imaginava aconseguir un èxit clamorós; amb set pretendents embadalits, s’ha quedat compuesta y sin novio; altrament dit: amb un pam de nas, o de nàpia.
Després de tant temps importunant la concurrència, reiterant la conveniència i idoneïtat d’un projecte il·lusori, convençuda, suposo, d’obtenir un èxit clamorós, fent-se cansada a l’extrem, ara tot se li n’ha anat en orris...
La seva fatxenderia, que endurem fa anys, no s’apaivagarà cap així com així. Allí les ha perdut i allí les vol trobar.
La major d’Andorra la Vella haurà d’embeinar les seves pretensions i fantasies, i empassar-se molta saliva; però no es rendirà a l’evidència, peti qui peti. Farà totes les maniobres imaginables per satisfer el seu ego rebotit i la seva vanitat. Tot i que la companya de viatge, que li ha anat fent l’aleta i li ha seguit la ranca fins ara, li ha demostrat que s’allunya, tot encarregant un estudi aprofundit de les conseqüències que podria comportar per al poble de la Massana un lligam directe entre la capital i les pistes de Pal. Finida l’entente cordiale.
La capitosta no es rendirà i no li baixaran els fums. El seu cervell barrina fort, a moltes revolucions, per girar-se la camisa; refer “espectacularment” el plec de bases al gust del consumidor. Et voilà! I el Pic de Carroi ja tremoleja, acollonit. 
La qüestió és tornar a provar-ho, tal com va fer la Quica, qui ho va provar, ho va tornar a provar i va continuar provant-ho fins que va quedar prenyada.
Tota ella, emulant l’eminent Marx, dirà: “Aquests són els meus principis; si no us agraden, en tinc d’altres.” (Groucho)
“Et pourtant, pourtant, je n’aime que toi, et pourtant...” (Charles Aznavour).