La darrera opinió que vaig escriure per a aquesta secció va merèixer força comentaris! Sembla que quan es parla d’identitat no ens quedem indiferents. I això és bo. Altra cosa és que el tema ens provoqui reaccions similars... No és el cas. I això també és bo. Fent un exercici d’alta temeritat, podria resumir la majoria de les reaccions en una pregunta: “Què és Andorra?” La seguiria una segona pregunta: “Què volem que sigui?” Trobar una resposta a la primera de les qüestions hauria de ser un pas obligat per respondre a la segona. Si no ho fem així, podríem voler córrer massa i oblidar-nos de coses importants.
Em permetré fer una llista d’algunes d’aquestes coses importants (humilment crec que ho són), que defineixen Andorra com a país, com a territori i com a Estat. Un lector em deia que també cal tenir en compte les “coses negatives” que s’associen a un territori. És cert. No s’han d’oblidar.
Andorra és un Estat de petita dimensió enclavat entre muntanyes, no més gran que el parc nacional francès dels Pirineus. És l’onzè país amb menys habitants del món i el que té la capital més alta d’Europa. Andorra és un hivern de sis mesos, uns accessos únicament rodats i una fiscalitat baixa (per això tenim fronteres). És més de 9 milions de turistes que acollim gustosament, que arriben a densitats esfereïdores per quilòmetre quadrat al fons de vall, i un lligam tan estret amb el sector del turisme que la fa dependent i especialment fràgil.
Andorra és una societat segmentada però sembla que ben avinguda; Andorra és salaris astronòmics i també de 900 d’euros; és xalets de 300 metres quadrats i pisos compartits. És els d’aquí de tota la vida (amb pares o padrins que van venir d’allà) i nouvinguts. És oportunitats i portes difícils d’obrir. És gent implicada i gent que hi treballa i poc més.
Andorra és el Comapedrosa i Ensagents, però també Naturlàndia i Caldea. És el Punt de Trobada i l’Illa, però també La Puça o l’Àngela.
És Contrapàs i caramelles, Persefone i Hysteriofunk. És creació audiovisual i literària. És talent esportiu nascut de les muntanyes. És una història centenària de salvaguarda d’un sentiment. El de ser una singularitat històrica i territorial. El de sentir Andorra. Hi ha qui ha proposat crear un fòrum de reflexió sobre què és Andorra, sobre quina és la nostra identitat.
Hi hauríem de retrobar aquesta Andorra plural i diversa, perquè finalment l’exercici radica a saber si volem ser més d’una cosa que de l’altra o si volem trobar un equilibri. Tot plegat serà la resposta a la segona pregunta: “Què volem que sigui?”