Sentit comú i Covid-19?

Científics reconeguts i acadèmics de totes les disciplines i professionals de la salut de diferents països que exerceixen la seva llibertat d’expressió, diuen que ja no volen ser governats en base a incoherències i de la política de la por. Segons ells, les mesures adoptades són més una mostra d’un “posicionament massa protector” que no d’una estratègia sanitària responsable.
Des de fa unes setmanes, el Govern d’Andorra segueix al meu entendre aquesta línia de política infantilitzadora, en alguns àmbits, mentre que en altres no, com és el cas del transport públic, entre altres. És per aquest motiu que la setmana passada, en sessió de Consell, vaig demanar al Govern que repensés algunes mesures que no s’entenien en absolut a nivell de carrer. Mesures com les que limitaven a dues persones per taula en els bars i cinc als restaurants, sense tenir en compte l’entorn proper dels clients. Per què era dos als bars i cinc als restaurants? Quin sentit tenia que una família de quatre persones de la mateixa unitat de convivència no es poguessin asseure a la mateixa taula per fer un beure en una cafeteria?
Ahir al vespre, el Govern va anunciar noves mesures encara més restrictives: tancament dels bars i restricció horària per als restaurants. Unes decisions amb efectes col·laterals i desastroses a nivell econòmic i social. Pregunto, el virus té horaris? És als bars i no als restaurants? Unes mesures molt difícils d’entendre.
També les mesures posaven un màxim de cinc persones per a les reunions de familiars. Què farà pròximament el Govern? Controlar les agrupacions en l’àmbit privat? No tindria sentit. En democràcia, el principi de precaució és necessari, però no ha de ser excessiu. Ha de permetre també poder tenir vida social. Protegir els ciutadans vol dir sensibilització i responsabilització de les persones, no vol dir privar-les dels seus drets i de vida social. Cal trobar un equilibri.
De fet, la situació actual no té res a veure amb la de fa set mesos enrere. Cal subratllar que, contràriament al principi de la pandèmia, ara tenim més material per als professionals de la salut, mascaretes i gel hidroalcohòlic per a tothom i protocols sanitaris. No tenim el nostre hospital sota tensió. Ja ens anem adaptant com a societat a viure amb el virus.
El que caldria ara és tenir un pla de reforç del nostre sistema sanitari per tal d’evitar la seva saturació en un futur i una bona gestió del sistema: garantir els estocs de materials de l’hospital, preveure més personal sanitari, els espais, etc. També elaborar protocols sanitaris per protegir la salut dels ciutadans i dels turistes, garantint així la viabilitat de la temporada d’hivern: pulmó econòmic del nostre país. També seria oportú reduir el temps d’espera per fer les proves PCR i TMA, garantir la bona aplicació del protocol de confinament de les persones aïllades i preocupar-se per corregir les disfuncions de la via preferent.
Els metges de capçalera van saturats de feina, era el cas abans de la pandèmia. Motius? La implantació de la via preferent (problemes per derivar els pacients) i de la història clínica compartida amb un programa informàtic que no estava fet per dur a terme aquesta tasca. És per aquest motiu que es va presentar una proposta de resolució el 25 de setembre passat, durant el Debat d’Orientació Política, per intentar solucionar aquests problemes. Sorprenentment, la proposta va ser rebutjada per la resta de grups parlamentaris.
Per desgràcia, el virus de la medallitis aguda (l’obsessió perla medalla) ha infectat una bona part de l’Executiu i del Consell General aquesta legislatura. Penso que és un fre per servir els ciutadans i per aplicar la nostra divisa Virtus Unita Fortior. Avui com ahir, aquesta crisi ens ha d’unir i potenciar-nos com a éssers humans, no ens ha de dividir ni sotmetre.