El Govern deu estar ben cofoi. I és que si fem cas a les sovint reiterades manifestacions de voler trobar sempre un punt intermedi i no acontentar ningú, ja que es prioritza l’interès general, la proposta de descongelació dels lloguers que la titular de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, ha posat sobre la taula del Consell Econòmic i Social (CES) no ha convençut absolutament ningú.
Un procés encara massa limitat i, sobretot massa lent per a l’Associació de Propietaris de Béns Immobles, per qui de fet la intervenció del mercat de lloguer ja va ser al seu moment una “aberració”, i una autèntica “irresponsabilitat” per a una Unió Sindical d’Andorra, erigida com a portaveu dels llogaters davant l’absència d’una representació real de la baula més feble de la cadena, que ha advertit que la proposta no fa altra cosa que augmentar el nombre de persones que, davant la impossibilitat de fer front al cost de la vida al país en marxen després de molts anys de residir-hi.
I és que més enllà de semblar una invitació a tots aquells propietaris que no han jugat ni ara ni abans a especular amb els seus immobles –la majoria sortosament– i que simplement han incrementat en base a l’augment de l’IPC els preus dels lloguers, o que si ho han fet ha estat de forma raonable, la proposta de permetre increments dels lloguers de fins a un 6% més l’IPC cada any, i per més que es vulgui prioritzar l’interès general, no sembla massa equilibrada. És obvi que els salaris no creixeran al mateix ritme que ho faran els lloguers i que molts ciutadans perdran novament, si mai l’han deixat de perdre, poder adquisitiu any rere any.
Seria bo que, com a mínim en matèria d’habitatge, s’imposés una mica el seny i el sentit comú i no la llei de la selva, ja que al final, sigui més tard o més d’hora, es farà bo allò de qui molt abraça, poc estreny.
