Senyor Francesc Camp, vostè, que està molt preocupat per si assisteixen periodistes del BonDia a les seves rodes de premsa, li agraeixo que hagi complert la seva paraula i hagi presentat les dades d’inversió estrangera –vaja, no totes–, però sento dir-li que no em crec el seu discurs. Li reconec que s’hi esforça i que hi posa bona voluntat, però és que ens vol vendre una moto tan excelsa que no me’l crec. No dubti que me’l creuria més si reconegués que en la vida no tot és de color de rosa i assumís tot allò que no està funcionant de la inversió estrangera, que li recordo que és la gran aposta del Govern de què vostè forma part i que ens havia de salvar de tots els problemes. Cregui’m que acceptar allò que no funciona és la millor manera de progressar. Que no passa res per baixar a la terra i assumir errors. Senyor Camp, no me’l crec perquè no m’agrada que s’intentin fer trampes al solitari. I només posaré un exemple de les dades que ens va presentar ahir. Per justificar-ne una valoració positiva ens va exposar que el percentatge d’inversió estrangera sobre el PIB (3,8%) està “en xifres comparables” a la mitjana de l’Eurozona (4%) o de la UE (3,4%), i per sobre d’Espanya (2,1%) i França (1,4%). Dades totes elles certes. Però senyor Camp, per què no ens explica la mitjana de països com Islàndia (6,3%), Xipre (41%), Luxemburg (42,6%), Malta (25,8%) o Suïssa (17,8%)? Prescindiré de referir-me al volum econòmic que representa la inversió forana en aquests països per no caure en la caricatura. Si compara, compari-ho tot i no només allò que li interessi, senyor ministre Camp.
