Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Francesc Salvador

Francesc Salvador

Metge

 

 

Ser metge




Avui la conversa amb un adolescent que ha de decidir el seu futur professional m’ha inspirat les paraules que segueixen.
M’imagino l’angoixa que representa haver de prendre una decisió tan transcendental quan no es tenen les idees clares, es viu en un món de foscor, por i dubte. El ventall d’opcions professionals és infinit. Hi ha mil camins que esperen el nostre pas. Si em demanen opinió, d’entrada jo elimino un munt de professions o feines que no em mereixen massa respecte i que sens dubte tenen el seu valor i la seva importància per a certes persones.
Et seré franc i no m’atreveixo a fer-te una llista (publicitat, relacions públiques, màrqueting, etc.). Em temo que el meu cap apunta decididament cap a la ciència, igual que la brúixola ens marca el nord. Abans d’entrar en el tema, quedi clar el meu altíssim respecte per tothom i tots els estudis, en especial les humanitats. No pretenc tenir raó ni ser el dipositari de la veritat. La meva opinió és només això, un parer, un pensar, un veure.
Ser metge és el títol del llibre d’una eminència, el Dr. Miquel Vilardell, catedràtic de medicina i excap del servei de medicina interna del Vall d’Hebron. El nostre personatge forma part de la millor tradició mèdica catalana, igual que el Dr. Josep Trueta o el Sr. Moisés Broggi.
El Miquel va néixer a Borredà, un petit poble del Berguedà, molt a prop de la nostra terra. El seu pare, fill del poble, n’era el metge i fou un personatge respectat i considerat dins de la comunitat al qual la gent consultava quan tenia problemes de salut com també li demanaven opinió de temes que no tenien res a veure amb la seva activitat professional. Aquesta és la figura que jo considero la del metge ideal. Tinc metges a la família que es riuen de la meva concepció de la pràctica mèdica. Però us demano permís per explicar-me i recordar les coses bones del passat.
La medicina és ciència, art de guarir i una forma excelsa d’humanisme que en temps ja remots s’exercia donant un copet a l’esquena del malalt mentre se’l mirava als ulls i acompanyat d’un somriure d’esperança. Penso que aquest copet i aquest somriure tenen un poder terapèutic excepcional.
Abans els estudiants de medicina normalment eren fills de metge, avui sortosament tothom té l’opció de fer aquesta carrera... sempre que es pugui arribar al nivell altíssim de notes. La vocació pot ser vivencial i d’origen molt divers. Cada cop té més pes haver presenciat l’actuació d’un professional davant d’una malaltia pròpia o d’un familiar o una sèrie de televisió o una novel·la. Penso que són pocs els que decideixen estudiar medicina per obtenir un elevat estatus econòmic. Crec que l’altruisme, el servei i la dedicació són les motivacions més importants. Malauradament, amb el temps són molts els professionals que cauen en la temptació d’enriquir-se excessivament en detriment de la seva feina. Em repugna veure la cobdícia de certs especialistes que intenten desviar malalts de la sanitat pública a les seves consultes professionals privades. Per a mi són uns judes de la medicina.
Ser metge no és necessàriament anar pel món amb les mans plenes de sang o estar en un quiròfan. Les possibilitats que ofereix la carrera són moltíssimes i que no tenen per què ser traumàtiques o difícils.
Em comentava un adolescent que li agradava la idea però les repetides imatges de la televisió inoculant les vacunes l’han fet tirar enrere. L’he consolat dient que jo he estudiat medicina a pesar de ser un poruc, que quan em van punxar una vegada estava tan astorat que em vaig marejar. He de confessar que també a mi, quan veig les punxades al deltoide de les infermeres que vacunen, també em causen certa esgarrifança.
Acabo confessant, portat per l’emoció i el somni, que de tots els estudis que es poden fer, medicina és el més noble i la gran oportunitat per practicar la compassió i ajudar els que pateixen.
També admeto que la realitat de la pràctica mèdica està molt lluny del que era en altres temps, quan el metge era socialment reconegut, respectat i admirat. Malgrat tot això, avui he volgut trencar una llança en favor de l’art i l’ofici de curar.
Si algun dels meus lectors  –cosa que dubto– és un indecís adolescent que busca camí, t’asseguro que la pràctica mèdica és tan àmplia que no necessàriament has de ser massa valent o atrevit.
És l’opció dels cors nobles de la joventut, que somia en un món més just i millor.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte