Ser solidaris

Encara recordo quan el 2016, al programa Salvados, presentat per Jordi Évole, li van fer una entrevista a Juan Mata, el migcampista burgalès del Manchester United. Allà es va mostrar l’altra cara de l’esport. Els futbolistes i també els entrenadors ens tenen acostumats a fer declaracions quasi robòtiques amb la idea de no ficar-se en embòlics ni d’exposar-se més del compte, però Mata, una mica allunyat d’aquests estàndards, va assegurar amb rotunditat en aquella entrevista que el seu sou “és una burrada” respecte “al de la resta de la societat”, i va afirmar que els jugadors professionals vivien en una bombolla. “Guanyem una burrada, és una quantitat totalment irreal si es compara amb el 99,9% dels sous d’Espanya i del món.” A principis d’aquell any, Mata va visitar Bombai (Índia) amb un pensament al cap: ajudar, des de la seva posició, a canviar el món. Va posar en marxa una iniciativa que consistia a donar l’1% del seu salari anual a l’organització Common Goal, un conglomerat de fins a 120 ONG que operen a més de 80 països. L’1% pot semblar una quantitat molt baixa, però és significativa quan el teu sou és de 7,6 milions d’euros, que és el que rep Mata per –com diuen molts– “donar puntades de peu a una pilota”. Això significa destinar més de 76.000 euros a canviar el món. “És un gest petit que en conjunt pot canviar el món”. Aquí al país dos internacionals, Ilde Lima i Juli Sánchez, s’han volgut apuntar a la paraula solidaritat i van crear, fa uns quants mesos, Gol Solidari. A petita escala, en comparació amb el projecte de Mata, està rutllant. Tota ajuda, encara que sembli poca, sempre és benvinguda per als més necessitats. La cooperació no està renyida amb el fet de competir dins del camp. Fora també es marquen gols, i són molt valuosos.