Ser un ex i no morir en l'intent

Hi ha un capítol de la sèrie Elementary, titulat Todos mis ex viven en Essex, que tracta sobre l’assassinat d’una metgessa a mans del seu marit -un d’ells- que han d’investigar els moderns Holmes i Watson. La gràcia del capítol és que la dona està casada amb dos homes alhora i que, a més, ve d’una relació anterior en la qual convivia amb altres tres parelles, si no recordo malament. Aquest episodi em dóna peu a parlar dels ex i de les ex. No és qüestió de sexes, sinó de qualsevol persona que hagi deixat de ser el que era sempre en relació amb una altra persona o ofici, o professió, o vocació, o condició; o sigui, exciclista, exalumne, exmarit. Si sentim parlar del seu ex o de la seva ex, entenem que es tracta de la seva parella anterior, per exemple. N’hi ha que tenen molts i moltes ex i n’hi ha que no, com tot en aquesta vida. N’hi ha que són molt “ex de” i n’hi ha que no. A vegades dir d’algú que és un ex es pot interpretar de manera pejorativa, i fins i tot pot sonar a “ecs” de fàstic. També hi ha d’altres interessos per ser un ex, hi juguen un paper important els atractius i les afinitats. I les olors que desprenem es veu que són causa d’atracció o rebuig. En fi, ara que s’acosten eleccions alguns i algunes passaran a engrandir el grup dels “ex”, en perdre el càrrec que tenien. I tot això perquè o bé no s’hi presentaran o o bé els seus exvotants triaran un altre partit que els faci més el pes o perquè estaran en contra de l’acció política d’aquells a qui havien fet confiança fins ara. El cas és que sempre hi pot haver un bon motiu per ser un ex i no morir en l’intent.