La definició de moda diu: Ús, mode o costum que està en voga durant algun temps, o en determinat país. 

Al llarg de la història, han existit modes de totes les maneres possibles i imaginables. He dit imaginables? Bé, si alguna cosa ens ha ensenyat l'experiència, la major part de les vegades, només per sumar anys de vida, és que sempre ens podem sorprendre i trobar-nos situacions que escapen a l'enteniment.

I quina és l'última moda d'aquests temps? Els Therian. Els què? Gent que s'identifica, per dir-ho d'alguna manera, amb els animals. I aquesta identificació no té res a veure amb l'empatia o l'amor cap a aquests animals. No. Simplement se senten animals.

El terme procedeix de l'anglès therianthropy, format a partir del grec antic thērion (bèstia o animal salvatge) i ánthrōpos (humà). En el seu sentit tradicional al·ludeix a la transformació humà-animal, però en l'ús contemporani que circula en comunitats Therian s'interpreta de manera no-literal: com la vivència d'una connexió interior –psicològica o espiritual– amb un animal concret. I com ho demostren? Es posen màscares d’animals i surten al carrer en quatre potes.

Això és un fenomen que s'ha popularitzat a través de la plataforma TikTok, sobretot seguit pels adolescents. Tots hem estat joves i hem passat per la hipoteca de sentir la necessitat de pertinença a un grup. Això és comprensible. Jo mateix formava part, o això creia, de la comunitat heavy metal, perquè escoltava aquesta música i perquè portava, amb divuit anys, els cabells per la cintura. La qüestió és que ara aquesta mena de pertinença ha arribat a un altre nivell: el de la reivindicació de qualsevol cosa i la gairebé exigència de certs drets, a priori, inexistents.

Hi ha hagut casos de persones que han anat al veterinari disfressats de gos exigint que els atenguessin. Ahir vaig veure un vídeo d'una jove que va pujar disfressada de gos a un Uber a Mèxic i només bordava per comunicar-se, o això creia ella, fins que el xofer li va dir que baixés i que truqués al servei que Uber té per a trasllat de mascotes. La veritat és que el xofer va ser més que correcte, tenint en compte la situació.

És una comunitat, aquesta dels Therian, que organitza reunions al carrer. Sense anar més lluny, dissabte va sorgir per internet una crida per a una reunió al Prat del Roure a la qual van assistir més de 200 joves, però no es va presentar ningú de la comunitat, o almenys ningú, amb cap màscara. Potser tenen altres maneres per a passar desapercebuts, encara que dubto que sigui això el que busquen, si s'ha de jutjar per les característiques de la seva particular moda.

M'abstindré de valorar aquesta nova moda, i no sabeu com de gran que és la temptació de fer-ho, i accepto que em faig gran i segurament no entenc com funciona aquest nou món. Serà per això que, cada vegada més, agraeixo haver estat adolescent als anys 90.