Els últims dies, hem estat esmorzant amb diverses notícies sobre la intel·ligència artificial amb un titular destacat: un dels investigadors d’IA de l’empresa Anthropic PBC ha renunciat al seu lloc després de confirmar el desenvolupament irresponsable que la seva empresa, juntament amb tantes altres, està duent a terme, i ha declarat que la seguretat de la humanitat està en perill. Els que tenim una edat podem fer diverses associacions amb pel·lícules que van tocar aquest tema, com Juegos de guerra, del 1983, encara que la icona per excel·lència és Terminator, del 1984.
Reconec que la meva primera reacció és pensar que aquesta pel·lícula, al final, acabarà sent un documental sobre la nostra desaparició com a espècie. Com més hi penso, més crec que això és possible, encara que en altres termes. En aquella època, el fantasma de la guerra freda i l’extermini nuclear encara suraven en l’aire, però ara dubto molt que, si la IA ens vol eliminar, comenci a fer volar míssils cap a tots els racons del planeta. En realitat, és molt més fàcil que això. En un món on gairebé tot és virtual i en el qual hem traslladat el nostre sistema financer sencer a l’ecosistema digital, és tan senzill com que tots els comptes del món apareguin amb un saldo de zero d’un dia per l’altre, o que la IA s’encarregui de controlar la xarxa elèctrica, deixant a les fosques ciutats senceres durant un determinat nombre de dies.
Per entendre aquest exemple, n’hi ha prou de veure de quina manera paguem pels serveis ara, sigui amb targeta o amb el mòbil, fins al punt que ja ni ens plantegem que algú vulgui pagar en efectiu; o el que va passar quan va haver-hi un tall de llum a Espanya durant dotze hores: a la tercera hora, el país semblava un episodi de The Walking Dead.
La IA ens coneix, perquè molta gent parla amb ella com si fos el seu psicòleg. Per tant, no necessita atacar-nos de manera directa i, segurament, ja és conscient que el nostre comportament està absolutament vinculat a la frase que va pronunciar el comediògraf llatí Plaute, "homo homini lupus" (l’home és el llop de l’home), i que després va fer famosa el filòsof anglès Thomas Hobbes.
Segurament, no veurem el cel ple de míssils, però serà pitjor, perquè, en aquesta carrera perquè la tecnologia ens faci la vida més còmoda, estem perdent habilitats bàsiques que coneixien els nostres avis. Al cap i a la fi, no cal anar gaire lluny en el temps. I com ja sabem que, com a espècie, l’única cosa que ens motiva és l’avenç, el més probable és que aquesta carrera amb la intel·ligència artificial continuï, encara que ara els directors de les principals empreses d’IA surtin a dir que estan preocupats.
Mentrestant, continuem omplint d’informació aquesta IA, com si la cosa no ens concernís, que la vida són tres dies... O ens en queden dos?