Disgustada i trista davant de les notícies que han aparegut en aquest rotatiu –per cert, en cap altre– sobre la desafortunada retirada del nom de Sergi Mas en el concurs d’arts plàstiques per a joves en les darreres edicions del certamen. Penso que lamentablement el fet reflecteix com els noms propis de l’art d’Andorra es tenen o es mal tenen.
Fa molts anys, a la dècada dels 90, vaig tenir l’oportunitat de conèixer Sergi Mas i la seva obra arran d’una exposició que es feia a la Sala d’Exposicions de Govern. Em va interessar moltíssim. Recordo obres rellevants: la sèrie de portes, la pintura sarcàstica (especialment la de dos ànecs), un gran mural que presidia la sala de consell d’un conegut banc, les escultures de fang, i nombrosos gravats. Tota l’obra de Sergi Mas no només és de vàlua tècnica i creativa, sinó que la subtil temàtica fa una mirada a Andorra, a la seva història, tradicions i a la seva gent.
Recordo que quan vam fer l’exposició a Govern es van referenciar amb més o menys encert obres que estaven en col·leccions públiques o privades. Era la primera referència que es feia sobre l’obra de Sergi Mas, després de quaranta anys. Després diferents comuns li han dedicat exposicions, com l’antològica al CAEE el 2015.
Si jo ara vull fer un estudi de l’obra m’adono que la documentació data de fa molts anys, no està digitalitzada, i sobretot la greu manca d’un estudi aprofundit sobre la transcendència de Sergi Mas, no solament de la seva obra plàstica, sinó també de la seva figura com a propulsor, promotor i difusor de l’art i l’artesania en el context andorrà. Com he mencionat anteriorment, la temàtica en clau andorrana és de gran interès tant en obra plàstica o com a llibres publicats
I si a més no s’ha promogut un estudi aprofundit d’un dels artistes més importants del nostre país que posés en valor tots els anys dedicats a Andorra, ara la desafortunada notícia de descuidar/retirar el nom de Sergi Mas.
No sé què puc dir més, em falten paraules.