Sergi Mas

El Comú de Sant Julià ha tingut el gran encert d’organitzar una excel·lent exposició per homenatjar el nostre estimat Sergi Mas. Un homenatge més que merescut que s’inaugura amb el nomenament de la Sala Sergi Mas que encabirà en el futur d’altres exposicions.
Una exposició que demostra com n’és de polifacètic en Sergi. Des de les capses musicades a la ceràmica esmaltada, a l’escultura, a les talles de fusta i a la pintura. Un món de colors, d’il·lustracions de l’Andorra d’antany, de personatges típics andorrans, de joies com els dibuixos per la fira concurs que amb l’incansable i benvolgut Casi Arajol han publicat cada any. Dos llibres publicats per Anem acompanyen aquesta exposició, que són un just reconeixement a la gran tasca que ha fet aquest artista incommensurable. Sergi Mas i el seu entorn, que és el catàleg de l’exposició a més de Sergi Mas. Comiat diferit amb les entranyables fotografies de Laura Gálvez-Rhein que ha sabut plasmar l’essència d’aquest excel·lent artesà en aquesta crònica fotogràfica dels últims dies al seu taller d’Aixovall abans del seu trasllat.
El meu vessant literari m’ha permès gaudir de molt bones estones en companyia d’en Sergi. L’aventura va començar un Nadal fa tretze anys quan vaig rebre com a regal un ex-libris del Sergi i que vaig aprofitar a enviar junt amb un conte com a felicitació de Nadal a la família i els amics. En cada il·lustració, en Sergi Mas ha afegit una picada d’ull a les històries, ja sigui amb les cares del meu germà i meva a El pi de Sant Miquel o bé la cara d’ell mateix a La revolució dels cabalers. Qui coneix en Sergi sap del seu gran amor per als animals, com la seva estimada Coco, una gateta que dibuixa a La cigarrera, o la seva gossa, la Rubia, que ens fa l’honor d’acollir Mossèn Cinto a L’orri d’Arcalís.
Durant aquests últims anys he pogut comptar amb el plaer d’escoltar el Sergi, de riure amb les seves opinions iròniques i sornegueres i gaudir del seu sentit de l’humor exquisit i finíssim. Converses apassionades a la casa Duró d’Aixovall, on he tingut el privilegi d’escoltar les seves vivències, històries andorranes i on hem intentat arreglar el món, cosa que no hem reeixit, però això ja són figues d’un altre paner.
Sortosament tenim el privilegi d’admirar una petita part de la seva extensa obra que ens fa valorar encara més el geni d’aquest artesà que amb les seves mans crea un món d’il·lusió, de bellesa, que recupera estris de les nostres tradicions pirinenques. Passaran les generacions però la mà d’en Sergi ens farà contemplar uns paisatges, uns personatges i uns oficis desapareguts però veurem l’Andorra antiga a través de les seves obres i de la seva mirada clara, generosa i propera. 
Enhorabona Sergi! Et mereixes aquest gran homenatge!