Servei d’ordre
Andorra sempre ha volgut mostrar el seu tarannà pacífic i ha clamat la seva neutralitat en tot conflicte armat dels països veïns. No tenim exèrcit, cosa que sempre ha sorprès els viatgers que han visitat les nostres contrades, però l’arribada d’un gran nombre de treballadors per a la construcció de Forces Hidroelèctriques d’Andorra (Fhasa) va fer que el 1931 els veguers es plantegessin de crear un Servei d’Ordre que pot estar compost per un cap, Secundino Tomàs, i un policia per parròquia (sis homes, atès que Escaldes-Engordany no va ser parròquia fins al 1978). La història de la policia andorrana és extensa i interessant, però avui només hi trobareu unes pinzellades del que va suposar crear aquest servei.
El setembre de 1931, el Delegat Permanent a Perpinyà informa el síndic del préstec gratuït per al cos de policia de 50 fusells model 1874-1880 amb espasa baioneta i 2.500 cartutxos de bala, a més de 50 revòlvers model 1873 amb 300 cartutxos. Tot aquest material es farà arribar al Sr. Lhoste, comissari especial de policia a la Guingueta d’Ix, que s’encarregarà de fer-lo arribar a Josep Carbonell, veguer francès adjunt, amb el benentès que el distribuirà entre els membres del cos de policia.
En aquesta mateixa línia, la concessió signada amb Fhasa també inclou l’armament i el 1933 trobem una compra, en pessetes, de 7 pistoles i 2 rifles (5.098,35 ptes.), municions (574,55 ptes.), 1.000 cartutxos (420 ptes.), port de les armes (63,55 ptes.), 6 escovillons i 200 cartutxos (65 ptes.), corretjams (318 ptes.) i manillatge (169,20 ptes.). Tot plegat per un cost total de 6.708,65 pessetes, de les quals Fhasa, segons el conveni, n’haurà de pagar 2/3 parts: és a dir, 4.472,44 pessetes.
Aquell mateix any, trobem una factura de J. Areny de Soldeu amb relació als dies que quatre policies han fet de servei, amb una despesa de 20 pessetes diàries. Un mes d’agost que acabarà amb una nota de 300 pessetes a la qual donarà conformitat el policia Miquel Bondancia. Hi trobem un apunt manuscrit en què consta que es podrà cobrar aquest import del que s’ha percebut dels “pases de autos”, que ja vaig esmentar en un article anterior. No oblidem que Fhasa també s’havia de fer càrrec de la compra de vestuari per als policies permanents, que el 1936 puja a 525 pessetes. Tomàs remarca que és l’assignació corresponent al primer semestre de l’any.
Com a curiositat, hi trobem una nota de despeses del 1937 de Francisco Vidal de cal Farga de Canillo, en la qual s’informa que se li paga al Costa, per tallar-li els cabells i afaitar-lo, 3,50 ptes.; a l’hotel Mirador, per un bany, 5 ptes.; al Cintet, per una gorra, 2 ptes.; al Samarra, per oli, 3 ptes.; i al Plandolit, per fotografies, 7,50 ptes. El cost total és de 21 pessetes, que valida el cap de la policia.
Un petit bocinet de la història d’Andorra, que es mereix ser recollida més abastament. En propers articles anirem descobrint la seva singularitat.
Versió per a imprimir