Setembre

Acabem de celebrar la festa de Meritxell, els caçadors ja són a la muntanya als seus campaments per la setmana de la caça de l’isard, el curs polític torna a arrencar, les empreses i els mitjans de comunicació desen els horaris i les programacions d’estiu i els infants i joves del país inicien avui el nou curs escolar. El mes de setembre ja és aquí. El parèntesi de l’estiu que ha estat sinònim de vacances per alguns, de tranquil·litat per a altres, de far niente, de descans o de desconnexió, ha passat a millor vida. L’arribada del mes de setembre hi ha posat fi.

Però el mes de setembre és sobretot per a una majoria de persones l’inici de nous projectes o la represa de projectes en curs amb més força, més idees i més ganes. Reprenem el curs amb les piles carregades!

Setembre també indica el setè mes de l’any al calendari romà, i el novè mes al calendari gregorià o julià, i és l’època de les collites de fruites com les pomes o les peres i de la recol·lecta de la verema. Vivim en un entorn i en un clima, l’hemisferi nord, on al setembre els dies s’escurcen, les nits s’allarguen, canviem d’estació i entrem a la tardor. De fet, ens preparem per passar l’hivern.

Però setembre, pel que fa a les relacions internacionals d’ençà de la creació de Nacions Unides, és el mes de l’assemblea general que aplega a Nova York els caps d’estat o de govern dels 193 estats membres. Quasi tots els dirigents s’hi desplacen per fer-hi un discurs i per aprofitar l’ocasió per cercar visibilitat, mantenir o fomentar lligams i aliances i per plantejar les qüestions que preocupen de manera transversal el món, com poden ser les migracions, les guerres, les intoleràncies religioses o polítiques o les injustícies econòmiques que provoquen precarietat, pobresa i fam. Dit això, la realitat ens porta a reconèixer que alguns països aprofiten aquesta tribuna internacional per a escenificar desacords, descontentament o enuigs.

Per a un país com el nostre és el lloc ideal per estrènyer lligams, cercar aliats i explicar la nostra realitat. Però per a un país com els Estats Units, que no necessita cap fòrum internacional per fer valdre els seus plantejaments econòmics, polítics o estratègics, els objectius són diferents.

Alhora, demà farà disset anys que setembre és sinònim de terrorisme internacional a gran escala i de la fi de la invulnerabilitat de la seguretat interior als Estats Units. Els atemptats de les Torres Bessones, al cor de Nova York, de l’11 de setembre de 2001 van canviar per sempre les relacions entre estats. Els esforços per crear nexes de confiança, de cordialitat, de solidaritat o de fraternitat van deixar pas a una obsessió per a la seguretat i a una cacera de l’ésser diferent i a foragitar “l’estranger” polític, religiós o social. Allà on els conflictes es podien resoldre amb paraules es van anar destruint pobles amb armes. Allà on es respectaven les diferències per crear riquesa en les relacions, s’ha anat instigant l’egoisme i la por del qui no és igual o qui no opina el mateix. És així, per molt que em pesi.

Tot i amb això, advoco perquè puguem viure molts més setembres amb l’esperança de revertir aquestes situacions. Crec fermament que els setembres tornaran a ser símbol d’il·lusions, de confiança, de collites abundants, de carpetes repletes de projectes i de carteres plenes d’aprenentatges i de mestissatges.