Sexe i drets al segle XVII

Els antics arxius conservats al Pirineu, guarden documents importants de tota mena, alguns manats escriure per Papes, Reis i altres personatges poderosos. La majoria, en canvi, són un valuosíssim testimoni de la quotidianitat dels nostres avantpassats, hi podem trobar testaments, capítols matrimonials, vendes, actes administratius de les nostres antigues institucions, investigacions i sentències judicials... En resum, esdevenen una autèntica radiografia escrita del nostre passat i de la vida dels nostres ancestres.
Andorra conserva un nodrit corpus de documentació, tant en els arxius públics com en els particulars de les nostres cases pairals, que a poc a poc i picant molta pedra, ens permeten als estudiosos i apassionats de la història, anar fent un relat el més fidedigne possible del nostre passat.
Avui us presentaré la queixa que la Caterina Gabriela, filla del poble de Meritxell, va cursar davant del batlle Guillem Torres de Cal Perenalt dels Vilars, un llunyà 13 de setembre de l’any 1637. Davant la possibilitat que estigués encinta, reclamava a la justícia exigir que el seu amant complís la promesa de matrimoni, i en cas que aquest es negués, es fes càrrec de la seva manutenció econòmica fins que hagués parit, així com tenir cura de la criatura.
El document que ho relata, actualment està conservat als Arxius Nacionals, i el podeu trobar transcrit en el magnífic Diplomatari de la Vall d’Andorra del segle XVII, editat pel ministeri de Cultura, a cura de l’historiador i arxiver Domènech Bascompte.
Els fets sobten, tant per l’època així com per l’enèrgica declaració de la Caterina davant del Batlle, realitzada al poble d’Ordino. L’acta comença amb l’interrogatori: “Si es prenyada o no, quin lloch here la primera vegada se desflorà, y si la forsasen”. Al que ella va contestar, que “encara no sap si està prenyada o no, que va perdre lo virgo l’hivern anterior a l’estable de casa Rossell”, amb Sebastià Vilar, oriünd de la Cortinada, atès que ell li havia promès matrimoni. També relata que per Sant Ot (7 de juliol), ell la va forçar tirant-la a terra de forma violenta, moment en què podria haver quedat embarassada.
Un document certament curiós, perquè ens detalla curiositats de la relació carnal entre dos andorrans del segle XVII, sense menystenir detalls com dates, ubicacions exactes d’on es van produir aquests encontres físics, així com la intencionalitat que tenia cadascun dels dos amants. En l’aspecte merament antropològic, ens dona una valuosa informació sobre la sexualitat i la seva pràctica en aquella època, i a falta de trobar-hi més documents, ja podem aventurar que les trobades físiques entre solters de diferent sexe, devien ser un fet més habitual del que, a priori, podríem pensar des de la nostra mentalitat contemporània.
En l’aspecte jurídic i social, m’agrada posar en valor que una dona del poble de Meritxell, cabalera i de condició humil, com denota el fet que estigui llogada fora de la casa natal, tingués el dret de poder reclamar justícia davant el batlle, en el moment en què es va sentir enganyada per un amant, que va consumar l’acte amb ella amb promeses falses. Curiosament, la declaració es va fer en el lloc dels fets, probablement en la mateixa casa on estaven tots dos llogats com a mossos.
Ambdós, la Caterina i el Sebastià, treballaven com a mossos per la casa que dècades més tard veuria néixer a Fiter i Rossell, i encara més endavant, també hi faria estada mossèn Cinto Verdaguer, l’estiu del 1883. Aquest important immoble, avui patrimoni de tots els andorrans, està a l’espera d’una remodelació que li doni l’ús definitiu que es mereix. Mentrestant, l’hi podem afegir una curiositat històrica més, perquè com hem relatat avui, també amaga una curiosa història passional, de sexe, mentida i reclamació de drets, ocorreguda aquell llunyà estiu del segle XVII.