Sexe i embaràs: trencant falsos mites

Quantes vegades hem sentit que durant l’embaràs la penetració pot afectar el fetus o que pot produir ruptura prematura de les membranes i accelerar el part? Més enllà del que es creia anteriorment sobre mantenir relacions sexuals durant l’embaràs, està demostrat empíricament que,  en el cas de no considerar-se un embaràs de risc no hi ha cap raó per reduir o eliminar l’activitat sexual durant els mesos de gestació. Aquest desconeixement va generar falsos mites que malauradament són vigents en ple segle XXI. Doncs segueixen essent molts homes que tenen por de fer mal al nadó o afectar la seva formació, així com moltes dones embarassades que reprimeixen el seu desig sexual. 

L’embaràs és un període de canvis tant físics com psicològics que poden influenciar i modificar les relacions sexuals i afectar la relació de parella. Pel que fa al desig sexual, durant l’embaràs tendeix a variar segons l’etapa trimestral de gestació. Els diversos canvis hormonals i fisiològics emergents durant la gestació poden tant augmentar la libido com reduir-la al màxim. Durant el primer trimestre el desig sexual tendeix a disminuir, ja que la dona s’està adaptant a la nova situació. Apareixen les primeres nàusees, vòmits, increment del cansament i primers canvis físics (augment de la sensibilitat mamària) que produeixen un rebuig o absència de desig sexual. Contràriament, durant el segon trimestre s’observa un increment del desig sexual per un augment de la sensibilitat en la zona genital (augment de la congestió dels teixits que envolten la vagina, més irrigació sanguínia i més producció de flux vaginal). Per últim, en el tercer trimestre es pot produir novament una pèrdua d’interès pel sexe sobretot per la dificultat de mantenir una postura còmoda durant l’acte sexual (augment considerable de l’abdomen) i per un increment de la preocupació per l’imminent part.
Independentment de l’etapa de gestació, cal recordar que el nadó queda ben protegit en la bossa amniòtica i la matriu materna, i la possibilitat que el penis pugui arribar a fer mal al nadó durant l’acte sexual és difícil. Així doncs, la pràctica de sexe durant l’embaràs no suposa cap perill sempre que es descartin situacions de risc (amenaça d’avortament, trencament prematur de les membranes o placenta baixa). Contràriament, durant l’acte sexual es produeix un augment d’oxigenació i de reg sanguini així com la producció de contraccions que poden ser beneficioses en l’últim estadi de la gestació. En tot cas, cal recordar que la relació sexual pot ser igual de satisfactòria sense la necessitat de penetració, i per tant, es poden dur a terme altres pràctiques sexuals que impliquin erotisme.
Més enllà dels canvis fisiològics, els diversos canvis físics que esdevenen en l’embaràs també afecten la percepció de la imatge corporal i l’estat d’ànim de la dona. D’aquesta manera, tant ens podem trobar una percepció negativa sobre el propi cos disminuint així l’autoestima i conseqüentment el desig sexual com, contràriament, una alliberació dels complexos físics (una justificació de l’augment de pes o volum corporal pot ajudar a alliberar-se de les manies i per tant gaudir més plenament de l’activitat sexual). En qualsevol cas, cal tenir una bona comunicació amb la parella i buscar la comprensió, complicitat i la satisfacció de les necessitats d’ambdós membres així com demanar la informació necessària al professional de referència. 
El fet que persisteixin mites com els esmentats anteriorment ens indica una baixa cultura sexual. Forma part dels professionals de la salut oferir la informació pertinent per tal de desmitificar creences errònies i fer una difusió adequada de la informació implementant programes d’educació sexual durant l’embaràs (per exemple en les classes de preparació al part), o assessorant des d’un abordatge més psicosexual a través dels professionals experts en la psicologia sexual i salut reproductiva.