Sexe a l’engròs

A principis d’estiu els pins ens ofereixen un dels grans desplegaments de sexe a l’engròs que es poden observar a les nostres contrades. I faig servir aquest qualificatiu, a l’engròs, ja que per tal d’aconseguir la reproducció desprenen núvols immensos de pol·len que en ocasions poden arribar a enrarir la visibilitat
Aquestes petites partícules sorgides de les flors masculines es deixen transportar pel vent tot intentant fecundar els gàmetes femenins. Són moltes les que ho intenten i poques les que aconsegueixen premi. La majoria d’aspirants acaben creant capes de color groc en basses i bassols o turmentant les cada cop més abundants persones que pateixen al·lèrgia. Una mica abans en el temps, a la primavera, un exèrcit immens d’insectes es dedica a volar de flor en flor per tal d’alimentar-se. Pel camí, i sense voler, també es cuiden de completar el cicle de la vida, ja que tota aquesta feinada substitueix, sense que l’insecte en tingui constància, l’acció del vent.
Però si hi ha un espectacle on el sexe té especial rellevància i que té el seu punt àlgid a principis de tardor, és el de la brama. Els cérvols mascles, en detectar que les femelles estan en zel, es dediquen a protegir els seus harems, ja que són animals polígams, mitjançant una mena de cant que s’anomena bram i que ¿pot? assemblar-se al crit dels ases. Aquesta crida, que s’escolta des de llargues distàncies, només és un toc d’alerta que avisa els possibles competidors perquè no s’hi atansin, que aquell territori és seu i totes els gàmetes femenins que s’hi troben són seus. En cas que aquests senyals sonors no siguin escoltats, els mascles acabaran per enfrontar-se entre ells a cops de banya. Una solució que, tot i que de tant en tant es produeix, miren d’evitar.
La reproducció dels pins no acostuma a despertar l’interès de les masses, malgrat resultar un espectacle exuberant. La pol·linització per part dels insectes ha esdevingut, en alguns casos, una gran metàfora del que representa la reproducció en general. Hi ha estudis que indiquen que, en cas que s’extingissin les abelles, els humans hi aniríem al darrere. En canvi, el cérvol, que portava molt de temps lluny de la serra de Boumort, ha aconseguit, uns quants anys després de la seva reintroducció amb finalitat cinegètica, convertir-se en un atractiu turístic de primer ordre. I gràcies als seus brams. Tant és així que trams de carretera, com ara el que arriba fins al poble de Taús, s’hagin asfaltat. Això que els veïns feia molt de temps que bramaven per aconseguir-ho, sense sortir-se’n.
I és que qualsevol referència al sexe actua com un poderós esquer que fins i tot pot arreglar carreteres. Servirà doncs el títol d’aquest article per aconseguir ser una de les opinions més vistes?