S’han acabat les ereccions!

Bon dia a tothom,

Pobres de nosaltres! I ara què? Què ens farà trempar d’il·lusió si ja no tenim els polítics prometent vaguetats fins d’aquí a 4 anys? Estarem perduts i sense nord? No! Ara tenim quatre anys per dir-los que n’estem tips dels seus tripijocs, que ja no els creu ningú, que cal un canvi de llei electoral urgent. Al cap i a al fi, tots prometen que volen el mateix: que els carrers estiguin més nets; que els padrins tinguin el millor; que els lloguers siguin accessibles; que el turisme envaeixi totes les parròquies; que l’Administració sigui ràpida i transparent (he, he, he) i que si no n’hi ha, ja en rajarà!
Després, això sí, cadascú hi posa la seva cirereta: que si el “giny” de Carroi; que si l’edifici multifuncional; que si el Palau de la Música i el Teatre; que si l’eliminació de tots els parquímetres, que sí, que sí i que sí!!
Els comuns, senyors polítics, són òrgans de gestió. Una gestió que us atorguem els ciutadans. Uns òrgans on entren uns diners de tots. Es tracta de gastar-los amb responsabilitat. Que algú m’expliqui on és la ideologia dels centenars de candidats, i si calen tants partits i tantes agrupacions. Un exemple el tenim en el nostre estimat Toni Martí, que també ha remenat les cireres comunals: anti-constitucionalista revingut líder dels liberals que, quan no li van fer cas, munta un partit de ressentits que es diu Demòcrates per Andorra (com si els altres no ho fossin), arriba a cap de Govern (el seu somni) i ara que no li tornen a fer cas l’abandona.
Això és una mostra del que tenim manant al peís.  I aquesta ideologia que me l’expliquin amb números. Perquè cada cop que hi ha hagut acusacions i defenses de malbaratament de diners no he vist ni un sol número ni per una part ni per l’altra que ho demostri. I us recordo que els números són públics. Però, a més a més, haurien de ser entenedors per la majoria de la gent. I això no costa tant! I encara no he vist ni cap Comú ni cap Govern que surti i ens expliqui als ciutadans què tenim i què devem. Què us semblaria si les noves corporacions comencessin l’any amb aquest exercici de transparència que tant heu predicat tots? 
I de cara a les pròximes eleccions i per com diu la dita que “per una botifarra no haguem de comprar tot el porc” o “per una patata no ens haguem de quedar tot el sac” proposo tornar al sistema de llistes obertes. No calen noms “pomposos” que no diuen res. Només cal que puguem triar les patates amb les quals volem omplir el sac. Segur que si cada candidat hagués de pedalar per guanyar-se el seu lloc i no n’hi hagués prou de tenir dos o tres peces al davant que fan el joc, molts es repensarien de fer d’emplenadors de llistes. Segur que perdria l’abstenció i la participació tornaria on no havia d’haver marxat mai. Eh! Que som un poble i ens coneixem tots!! I qui vulgui dedicar-se a la política ho ha de poder fer independentment dels grupuscles dominants. Després quan els toqui manar ja aplicaran el seny. I si no ja els ensenyarem a aplicar-lo.
Seny que no han tingut a Sant Julià en el moment de fer una mitjana que dos dies després havia de desfer el COEX. Tan fàcil com era fer una prova amb cons i si no funciona no es fa. O no?
La ministra Sílvia Riva , a qui considero molt més assenyada i culturitzada que la seva antecessora, juntament amb la Fundació Julià Reig volen fer el Llibre Blanc de la Cultura. Davant d’això i d’una proposta feta pels socialistes sobre un estatut de l’artista els liberals, encapçalats pel senyor Ferran Costa  demanen definir qui és “artista” en aquest país per tal de protegir-lo. Seny, senyors! No fem un copiar-pegar d’altres països, que això és Andorra. I potser també ens hauríem de plantejar de fer el Llibre Blanc de la Política i definir qui és polític per tal de protegir-lo. Els altres no cal. I si no us ha tocat el Gordo, passeu per Cal Sinquede que n’hi ha una colla per triar i si no espereu-vos a la Grossa de Cap d’Any
Au, Bon Dia tingueu!  I bones festes als que les celebreu!