Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Natàlia Bahirwani Areny

Natàlia Bahirwani Areny

 

 

Shyam Newas




És de nit, em costa respirar, tinc opressió al pit i em sento flotar en mig dels núvols.
M’ofego a la sortida d’aquell aeroport, marejada per olors totalment desconegudes per al meu olfacte i per aquella broma aterrada de pol·lució.
Una massa de gent m’arrossega per aquells carrers foscos, sense pràcticament llums, només alguns focs que la gent fa cremar a les voreres i a la carretera i que es veuen disseminats per la ciutat, fins a perdre’n la vista.
Soc a Nova Delhi, l’Índia, el meu altre país, les meves arrels per part de pare.
Sí, com deia sempre quan era petita, soc “barrejada” de Pal i de l’Índia, dues cultures tan oposades i tan llunyanes que, encara ara, em sento desubicada.
És el segon cop que vaig a l’Índia amb els pares, el primer no el recordo, ja que només tenia un any. Ara en tinc 15 i descobreixo un indret tan estrany als meus ulls, que el primer que penso en aterrar és que no soc a l’Índia,  i que en realitat he anat a parar a un altre planeta.
Per anar de Nova Delhi al poble del meu pare, Aligarh, agafem un cotxe amb xofer, amb el qual el meu pare fa tot un parlament de negociacions per trobar el preu més equitable per a ambdues parts.
I així, i amb un vehicle carregat per tres grans maletes, ens endinsem per les carreteres d’un país en què la majoria no estan asfaltades, de fet són camins de terra amb més o menys bonys i clots que ens fan anar d’un costat a l’altre.
I aquí és quan veig la magnitud, tot i ser de nit, dels contrastos extrems d’aquest indret.
Palaus senyorials recoberts d’or i de pedres precioses, i als seus peus, famílies senceres assegudes, tots van descalços i bruts, vestits amb quatre trossos de tela acolorida de vermell i de taronja, escalfen alguna cosa en una olla de coure, suspesa a sobre del foc improvisat, fet allà mateix amb algun combustible estrany.
El soroll és incommensurable, els clàxons dels cotxes són ensordidors, una cacofonia insospitada.
–“Papa, per què piten tant?”
I amb una veu quasi divertida em contesta: “per evitar els altres cotxes!”
Ara ho entenc, no hi ha doble sentit per anar i per tornar, anem pel mig de la carretera, fent un eslàlom entre conductors de cotxes, de motos amb diversos passatgers apeçonats els uns sobre els altres, de carros arrossegats per búfals i d’elefants que despitats per aquella població que els va prendre un dia les terres, creuen la carretera amb un posat altiu, afirmant l’autoritat que un dia els va correspondre.
A mesura que el cotxe avança, ens endinsem cada vegada més als pobles més rurals i remots, i encuriosida, descobreixo parades de fruita, parades de chaigaram, i les vaques ajagudes entre les unes i les altres i pel mig dels camins, rumiant alguna fruita que els han donat o que elles mateixes han agafat, servint-se i disposant de totes les que volen, mestresses i senyores sagrades de l’Índia, sota l’aprovació del malaurat comerciant.
Les distàncies són enormes i passem així la nit per la carretera, fins arribar a Aligrah.
–“Papa, això és Shyam Newas?”
–“Sí, filla”, respon el meu pare amb el to seriós que el caracteritza.
I amb els ulls ben oberts per no perdre’m cap detall, observo aquella casa, la dels meus avis, la que he vist tantes vegades en fotos, la que tenia un caminet fins a l’entrada de la gran terrassa, dibuixat per fileres de rosers vermells florits i que s’alçava blanca i imponent.
Els rosers ja no hi són, i Shyam  Newas ja no és blanca com em mostraven aquells àlbums de fotos que havia confeccionat l’avi  amb una precisió mil·limètrica.
Ara és la que es presenta al meu davant, amb taques als murs com cicatrius de ferides passades.
Les emocions em desborden i de sobte, noto llàgrimes rodolar per les meves galtes, llàgrimes rodones i brillants com a perles, fins a caure al buit, per acabar regant un tros de terra seca i desolada, amb l’esperança d’un rebrot en aquell camí cap a Casa.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte