Si un fabricant d’aliments us digués que no dona els seus productes als seus fills, n'hi compraríeu? Probablement, no. Doncs això és el que passa amb moltes de les empreses tecnològiques de Silicon Valley: els seus treballadors escullen escoles sense pantalles ni ordinadors per als seus fills. Per tant, la meva reflexió és: si qui fabrica el menjar digital no el considera apte per als seus, per què hauria de ser-ho per als nostres?
La conferència Pantalles i Vida, que el Dr. Francisco Villar va impartir el 12 de març a Andorra la Vella, va posar de manifest allò que la recerca fa temps que adverteix: la introducció massiva de pantalles a les aules no ha millorat el rendiment dels nostres infants i joves. Ben al contrari. Estudis recents demostren que l'ús de dispositius digitals en entorns educatius no només no afavoreix l'aprenentatge, sinó que hi va activament en contra. Perjudica la capacitat d'atenció sostinguda, redueix el rendiment acadèmic i té efectes mesurables sobre el benestar emocional dels alumnes. Les dades hi són, no ens fem els despistats ignorant-les.
Societats pediàtriques internacionals recomanen evitar totalment les pantalles fins als sis anys. Si acceptem aquesta premissa, les aules de maternal no haurien de tenir-ne. A més, les hores d’exposició per a les edats posteriors s’han de repartir entre casa i escola, i l’únic àmbit que podem regular amb garanties és l’educatiu. Així doncs, tenim davant nostre una oportunitat única de protegir els infants allà on realment tenim capacitat per a fer-ho: dins de les aules.
Davant d'això, rectificar és de savis. És cert que s'han invertit molts diners en infraestructures tecnològiques a les escoles. I revertir aquesta tendència no és una decisió senzilla ni exempta de cost. Però la salut i l’aprenentatge dels nostres infants i joves han de prevaldre respecte de qualsevol inversió econòmica. Retirar els dispositius digitals de les aules de maternal no és un pas enrere, sinó un acte de responsabilitat que altres països ja han començat a fer.
Insisteixo, les evidències no es poden ignorar. Cal que el ministeri d’Educació les utilitzi per transformar i millorar el model actual. La responsabilitat d'educar les generacions futures és massa gran per sostenir-se en inèrcies o inversions passades. Andorra té l'oportunitat de fer-ho bé, d'aprendre dels errors propis i aliens, així com de posar la salut i el desenvolupament dels infants al centre de les polítiques educatives.
Al cap i a la fi, preparar els nostres fills per al món digital exigeix, primer, un aprenentatge analògic: aprendre a llegir, escriure, reflexionar i relacionar-se amb els altres sense filtres tecnològics ni pantalles.
