Sembla que els reis de l’Orient ens portaran les primeres vacunes. Espero que ningú s’escandalitzi, com els que ho van fer amb les paraules de la primera padrina vacunada a Espanya. I tot perquè va dir “gràcies a Déu tenim la vacuna” o una expressió semblant a aquesta. Crec que tots plegats tenim la pell molt fina, com diria una amiga meva. O dit d’una altra manera, ens posem les mans al cap per segons quines manifestacions i entrem així en contradicció amb la nostra defensa aferrissada, quan ens convé, de la llibertat d’expressió pura i dura. Doncs bé, reprenc el fil de la idea inicial. Com que les vacunes arribaran la setmana que ve, serà a partir de la vigília de Reis que les començarem a rebre, si volem, és clar. També en això som lliures. I precisament per poder exercir la meva llibertat en un temps de restriccions forçoses, i no em queixo perquè a la vida n’he triat jo mateixa força, de restriccions. En el meu cas, ho tinc més que clar, em penso vacunar. La meva mare, amb 79 anys i des de la distància que imposen les circumstàncies, em va acabar de convèncer ja fa un temps, quan demanaven voluntaris per una que estaven provant a Can Ruti, a Badalona. “Perquè em costa de moure’m i anar fins allà, però si fos més jove, m’oferiria com a voluntària”. Així és que sí, jo em vacunaré quan em toqui, esperaré la crida que diu el ministre de Salut que aniran fent per posar-nos la vacuna, i hi acudiré. I com van dir les padrines del país veí del sud, ho faré per als altres i per a mi, és clar. I és que mai com abans mirar per la meva salut s’ha tornat d’allò més solidari.
