Sí, em vacunaré, per ells i per mi

Sembla que els reis de l’Orient ens portaran les primeres vacunes. Espero que ningú s’escandalitzi, com els que ho van fer amb les paraules de la primera padrina vacunada a Espanya. I tot perquè va dir “gràcies a Déu tenim la vacuna” o una expressió semblant a aquesta. Crec que tots plegats tenim la pell molt fina, com diria una amiga meva. O dit d’una altra manera, ens posem les mans al cap per segons quines manifestacions i entrem així en contradicció amb la nostra defensa aferrissada, quan ens convé, de la llibertat d’expressió pura i dura. Doncs bé, reprenc el fil de la idea inicial. Com que les vacunes arribaran la setmana que ve, serà a partir de la vigília de Reis que les començarem a rebre, si volem, és clar. També en això som lliures. I precisament per poder exercir la meva llibertat en un temps de restriccions forçoses, i no em queixo perquè a la vida n’he triat jo mateixa força, de restriccions. En el meu cas, ho tinc més que clar, em penso vacunar. La meva mare, amb 79 anys i des de la distància que imposen les circumstàncies, em va acabar de convèncer ja fa un temps, quan demanaven voluntaris per una que estaven provant a Can Ruti, a Badalona. “Perquè em costa de moure’m i anar fins allà, però si fos més jove, m’oferiria com a voluntària”. Així és que sí, jo em vacunaré quan em toqui, esperaré la crida que diu el ministre de Salut que aniran fent per posar-nos la vacuna, i hi acudiré. I com van dir les padrines del país veí del sud, ho faré per als altres i per a mi, és clar. I és que mai com abans mirar per la meva salut s’ha tornat d’allò més solidari.