Empat a 0. Aquesta és la percepció que vaig tenir en sortir de la reunió de poble dimecres passat a Ordino. I és que cadascú va sortir refermat amb el mateix convenciment amb el qual havia entrat. Els uns pensant que havien promogut i convençut la implantació de Grifols/Pyrc a Ordino i els altres, la majoria del públic, veient que havíem assistit com a convidats de pedra a una reunió on se’ns informava molt per sobre una implantació que es faria sí o sí perquè així ho havia decidit el Govern i el Comú d’Ordino. Moltes bones paraules, un toc de màrqueting divulgatiu, uns discursos i respostes a les preguntes amb un to un xic altiu, cap concreció i sobretot sense donar respostes convincents a les inquietuds mostrades pels que van formular preguntes.
Reconec que organitzar reunions públiques del Govern sobre projectes que no convencen o que fan respecte és un exercici difícil i perillós. En ocasions anteriors vaig participar en algunes i no van ser mai ni planeres ni agradables i encara menys decisives per esvair dubtes. Aquesta tampoc.
Dit això, com que tots, absolutament tots els ponents, van afirmar que el projecte respectaria tots els requisits, legislació, protecció o criteris existents en matèria de recerca en immunologia a Europa i en particular a Espanya i a França, crec que hauria estat molt millor i més convincent il·lustrar-ho amb fets més que amb paraules. La utilització d’animalons per fer els assajos també va quedar bastant confusa, amb un sí però no, i només en rosegadors quan sigui necessari. Els directius de Grifols van afirmar que es farien manipulacions de recerca conformes al que es fa a França, Espanya, Alemanya o els EUA, que no es faria res d’il·lícit. El ministre de Salut va anunciar una llei de biomedicina, alhora que el cap de Govern va apostar per aquest projecte invocant la necessitat d’un canvi de model, de donar noves oportunitats laborals als nostres joves, d’incentivar nous camins productius i oferint a Grifols un camí de roses amb unes facilitats, administratives, econòmiques, normatives i d’infraestructures que ja agrairien altres possibles inversions estrangeres.
Però quan el cap de Govern va dir que “s’ha d’aprendre del passat” em van venir molts mals records de moments anteriors que no desitjaria que el nostre país hagués de tornar a viure. Records de quan el nostre país desenvolupava activitats molt al límit, fomentant un enuig profund amb els nostres veïns i a nivell internacional, com amb el tabac o la fiscalitat. I sense voler donar lliçons, ni aparèixer com una mare carbassera, vaig pensar que l’única manera d’aparèixer com un país seriós, que actua amb probitat i d’acord amb el que es fa al nostre voltant, era signant i ratificant el Conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i de la medicina del Consell d’Europa: el Conveni d’Oviedo.
És una assignatura pendent del Govern des de fa una colla d’anys! No pot dir que ho desconeix. El Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra, que és un òrgan independent, li ho demana des de l’any 2014, i el Consell General va instar el Govern a signar-lo l’octubre del 2015. Però sempre el Govern s’ha mantingut impermeable. Per què? Ho desconec. Dimecres, i arran d’una pregunta, amb la boca petita i de puntetes el cap de Govern dir que se signaria dit Conveni d’Oviedo. Però de seguida els ponents van tornar a les gesticulacions i als grans discursos sense concreció, posant un altre cop al calaix aquest compromís. Simplement no ho entenc. Si de veritat tot serà tan respectuós amb la norma internacional, per què els nostres governants es resisteixen tant a signar aquest conveni? I més ara que es desenvoluparà a casa nostra un centre de recerca sobre aquesta matèria tant èticament com mèdicament, biològicament, mediambientalment sensibles. Per què tantes estratègies de comunicació i tanta gesticulació política entorn d’aquest projecte volent evitar-ne de totes totes la signatura?
El fet és que només signant i ratificant aquest Conveni, i si escau, els seus protocols d’una vegada per totes, Andorra mostrarà el seu compromís internacional en l’homologació de les activitats científiques relatives a la biomedicina i donarà una seguretat als habitants de dins i de fora del Principat.
El Conveni dit d’Oviedo, STE nº 164, és del Consell d’Europa, òrgan del qual el nostre país és membre des del 1994 i és l’únic instrument jurídic internacional que obliga els estats part a protegir els drets humans en l’àmbit biomèdic. L’únic. Aquest text protegeix la dignitat i la identitat de tots els éssers humans i garanteix a tota persona, sense discriminació, el respecte de la seva integritat i de tots els altres drets i llibertats fonamentals pel que fa a l’aplicació de la biologia i de la medicina. Reprèn, a més, les disposicions dels drets dels pacients, emmarca de manera específica la recerca biomèdica, la de la genètica o la del trasplantament d’òrgans i de teixits. I s’ha anat completant i millorant al llarg dels anys, amb protocols addicionals sobre, per exemple, el clonatge dels éssers humans, sobre el trasplantament d’òrgans i de teixits d’origen humans, sobre la recerca biomèdica o sobre els tests genètics amb finalitats biomèdiques. També conté recomanacions com ara la relativa a la protecció dels drets humans i de la dignitat de les persones amb trastorns mentals.
Fa tres mesos, el Comitè de Bioètica del Consell d’Europa va organitzar en el marc del Pla d’acció estratègic sobre els drets humans i les tecnologies de la biomedicina un debat públic que es pot consultar per webinar, on ressurten reflexions i accions molt interessants. Ja m’agradaria a mi que Andorra en formes part activa i que se’n fes més difusió!
França i Espanya, juntament amb 33 països més han signat aquest conveni. Que el Principat es deixés de romanços i signés i ratifiqués el Conveni dit d’Oviedo seria un senyal inequívoc, transparent i extremament fort. Un compromís ferm.