Si jugues amb foc...

L’ombra del descens plana des de fa dies sobre les oficines de davant del Poliesportiu i també del mateix parquet. L’efecte David Eudal va començar amb victòria al WiZink Center contra el Reial Madrid (vuit derrotes en els últims tretze partits) i després contra el Joventut Badalona. A l’EuroCup, triomfs contra el Dolomiti Energia Trento i contra l’Slask Wroclaw els dos cuers del grup A. Recorden quan els d’Ibon Navarro van començar la Lliga ACB amb quatre derrotes consecutives i el president Gorka Aixàs va atacar els jugadors amenaçant-los de donar baixes? No va passar res. Només en va quedar un, de marcat: Sergi García, i se’l va fer fora quan es va recuperar de la lesió. Al seu lloc va arribar l’israelià Gal Mekel. Un jugador, desgraciadament, de vidre. Lesió rere lesió. N’acumula tres. Cap canvi més, ni baixes ni fitxatges, i passades les jornades la víctima va ser Ibon Navarro. És evident que devia sortir més barat fer fora l’entrenador que no pas 12 jugadors –o una mica menys– perquè alguns sí que estan rendint. Aposten per David Eudal, un dels tècnics adjunts. Un canvi còmode i gens traumàtic per a ningú. Els jugadors continuen sent intocables. I quina és la situació? Només 7 victòries a la Lliga ACB i 15 derrotes. L’últim classificat, amb un partit menys, està a un triomf, i el penúltim, amb dos enfrontaments diferents, a una victòria. A més a més tenen l’EuroCup. Allà estan virtualment classificats, ja que passen els vuit primers. Una nosa, la competició europea, i més quan les coses van mal dades, com ara. Amb Ibon destituït, cap on mira el club? Els jugadors ja es van salvar en el seu dia. No arriben reforços i només queden 12 partits per acabar. O espavilen o se’n van de patac a or.