Si la crisi ha anat bé a alguns...

Diuen que les crisis són una oportunitat. Llàstima que massa sovint no ho siguin per a tothom. Així, malgrat que el coronavirus ha portat més precarietat i pobresa i ha posat en la corda fluixa empreses de tota mida, el volum de nous multimilionaris ha crescut vertiginosament al món durant el darrer any. Ens sorprenia fa uns dies la revista Forbes, que publicava que el nombre de persones amb una fortuna de 1.000 milions de dòlars o superior ha registrat una explosió i ha arribat a una xifra sense precedents. En total són 2.755 persones, 600 més que un any enrere. També creix la fortuna acumulada de tals afortunats. Si el 2020, el total pujava a 8 bilions de dòlars, aquest 2021 es dispara fins als 13,1 bilions. Per quart any consecutiu, encapçala la llista el fundador d’Amazon, el gegant a qui hem d’agrair especialment l’agonia del comerç al detall. Davant notícies com aquesta, no sembla doncs excessivament revolucionari plantejar un impost de solidaritat per a aquells que han sortit afavorits de la pandèmia, tal com va assenyalar dilluns el secretari general de l’ONU, António Guterres. Un impost que, recollint les seves paraules, hauria de servir per reduir les desigualtats extremes que cada vegada s’estan fent més grans a l’escalf de l’actual crisi. Desigualtats entre els ciutadans i desigualtats, també, entre països. Si l’experiència ens recorda que les mesures austericides van ser un fracàs, avui hem d’escriure el futur amb una altra ploma. Ens van dir que d’aquesta crisi en sortiríem amb corresponsabilitat i implicació de tots. Avui, encara, és moment de demostrar-ho.