Svetlana Gannushkina, professora universitària de matemàtiques i defensora de drets humans, va ser nomenada per al Premi Nobel de la Pau diverses vegades. L’any 2010 es considerava una de les candidates més probables, tot i que el guardó finalment va ser concedit a l’intel·lectual xinès Liu Xiaobo. L’any 2016 va ser guardonada amb el Right Livelihood Award, que també es coneix com a premi Nobel alternatiu.
El seu treball a l’ONG Ajuda Ciutadana i a la Xarxa de Drets de Migració del Centre de Drets Humans, així com també la seva activitat membre del Consell per al Desenvolupament de les Institucions de la Societat Civil i els Drets Humans de Rússia, que va desenvolupar fins al juny del 2012, l’han convertit en una de les figures més rellevants i estimades de la societat civil del país. L’edat avançada (té 81 anys) no ha disminuït la seva capacitat de treball. S’ha dedicat principalment a la defensa dels drets dels migrants procedents d’Uzbekistan i de Txetxènia, tot i que la composició de les onades de migrants que més ajuda varien segons el moment polític. 
Solem pensar que a qualsevol lloc del món una figura pública ha de suportar cert grau de pressió per part dels poders polítics fàctics, i no ens equivoquem, però no ens oblidem que l’activitat desinteressada, útil i sacrificada que es considera totalment lloable en un Estat democràtic moltes vegades es considera sospitosa, molesta i fins i tot perillosa en un sistema més aviat totalitari, sense un sistema judicial independent, sense eleccions amb veracitat controlada. Ara considerada “agent estranger” pels registres oficials de l’Estat, Svetlana Gannushkina segueix treballant amb els migrants, una gran part dels quals procedeixen avui dels territoris devastats per la guerra que per a ella, ha estat i és l’esdeveniment més terrible que li ha arribat a passar en més de vuitanta anys de vida. I això que fins i tot recorda una mica la II Guerra Mundial, tot i que aquesta va acabar quan ella tenia tres anys. 
Enmig de la bogeria, Gannushkina intenta funcionar amb coherència i optimisme, perquè diu que per naturalesa és una persona optimista, tot i que avui per a l’optimisme no queden raons. En tot cas considera que per poder fer les coses s’ha de ser optimista i malgrat tot mantenir l’esperança de la pau, perquè si no ho ets no faràs mai res.
L’any 2022 va ser arrestada per la participació en una acció de protesta no sancionada contra la guerra, però sortosament la condemna es va limitar al pagament d’una multa. Considera que per molt que es digui que ara els russos i els ucraïnesos ja no poden ser germans, el lligam entre la gent no es desfà. Diu que a Rússia la gent surt als carrers cada dia per protestar contra la guerra, i se’ls arresta de seguida, tot i que també n’hi ha molts que en lloc de pronunciar-se, decideixen optar per petites accions silencioses a favor dels que han patit.