Si no hi ha autocrítica no s’avança
La setmana passada, en relació amb els resultats de l’enquesta d’opinió política del primer semestre del 2016 elaborada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES), em referia a la problemàtica recurrent en aquest treball d’anàlisi on la manca de resposta dels enquestats sobre qüestions clau impedeix extreure’n conclusions rigoroses i vàlides. Avui també vull continuar parlant de l’enquesta del CRES però centrant-me en dues qüestions més que entenc que estan molt relacionades. D’una banda, em va sorprendre –d’aquella manera, si sóc sincer– que quan es va demanar la valoració dels resultats a les diferents forces polítiques amb representació al Consell General tots, sense excepció, en van fer una valoració positiva. I això malgrat que tots ells rebien, en major o menor grau. Tenia la sensació d’està retornant a les nits electorals on no hi ha cap perdedor i tots resulten guanyadors, tot i que les urnes diuen una cosa ben diferent. L’altre tema és l’indicador de l’interès per la política dels andorrans, que baixa quasi tres punts respecte l’any passat i se situa ja en un 55,7% els que els interessa poc o gens. Si unim les dues variables a què m’he referit –negació de la realitat per part dels partits polítics i creixent poc interès per la política– entenc que hi trobem una relació causa-efecte evident. Tal vegada la manca d’autocrítica de les formacions pot ser un dels factors que incrementi la desafecció política que tant preocupa als partits i ben poca cosa fan per canviar-ho. No tots els partits i polítics són iguals i s’hauria de fer matisos, però em preocupa la resistència a reconèixer l’error.