Segons l’informe Technology Vision 2023 publicat per la consultora Accenture, una enquesta feta a gairebé 5.000 executius de 34 països i 25 sectors econòmics conclou que el 98% d’aquests directius creu que la intel·ligència artificial generativa serà un element central del seu negoci els propers cinc anys, i un 81% creu que ja hi experimentaran aquest mateix any. 
A mi em semblen percentatges molt alts. Probablement induïts pel terratrèmol que ha suposat l’aparició i meteòrica popularització del ChatGPT. Però, en tot cas, no es pot negar que marquen una tendència que confirma el potencial i la revolució que pot arribar a suposar la intel·ligència artificial en les empreses.  
El problema del soroll que tot plegat està generant és que ens porti a posar el carro davant dels bous i ens deixem endur per la inèrcia sense saber on anem. Ja fa anys −dècades− que vivim  instal·lats en una permanent revolució tecnològica. Tot just comencem a entendre la versió punt u que ja tenim al damunt la punt dos i ens comencen a parlar de la punt tres. Les empreses inicien un procés de transformació i quan encara no l’han acabat ja veuen enfosquida l’eufòria per l’ombra de l’obsolescència. Sotmetem les organitzacions a un estrès enorme −sovint innecessari− per implementar nous programes, nova tecnologia, nous processos. Volem canviar l’empresa al mateix ritme que ho fa la tecnologia −és impossible− i si no ho fem ens sembla que ens estem quedant enrere i estem perdent oportunitats, que sempre són hipotètiques.
Ens assegurem de comprar la darrera versió d’un programari o una aplicació, volem que sigui la que fa més coses i la més avançada, en lloc de centrar-nos en què necessitem, què volem aconseguir i per què. Ens cal més pausa i menys rauxa.
Les empreses que fan avançar la tecnologia són d’abast mundial, amb recursos gairebé infinits per dedicar a la innovació i al desenvolupament. És part del seu negoci. Marquen tendències i dibuixen el futur. Però des que comencen un projecte, i se’n comença a parlar, fins que aquest es concreta en una solució útil per a les nostres empreses passa molt temps i es queden molts prototips pel camí. A Andorra i al món la majoria d’empreses són petites o molt petites. Cada euro compta. Per això no cal ser els primers ni precipitar-se a canviar-ho tot.
Mentre els grans i les start-ups es dediquen a investigar, nosaltres centrem-nos a conèixer fins al darrer detall del nostre negoci, de la competència, de les necessitats dels clients, de les capacitats dels col·laboradors. Identifiquem les ineficiències dels nostres processos, analitzem com podem millorar la productivitat, com podem donar un servei excel·lent, pensem què podem fer per aconseguir més conciliació i formació als empleats o com podem ser més sostenibles. Fem-nos preguntes permanentment. I només quan tinguem respostes serà el moment de veure si les noves tecnologies ens poden ajudar a aconseguir-ho i com. 
És clar que les empreses han d’estar atentes a tot el que succeeix al tomb de la seva activitat, i dedicar temps a conèixer els avenços tecnològics i les noves tendències. Però hem de tenir clar que la tecnologia ha d’estar al servei de l’empresa i no l’empresa al servei de la tecnologia. La inversió en tecnologia ha de tenir un propòsit de millora relacionat amb la missió i el dia a dia de l’empresa. I aquesta inversió ha de ser proporcional i coherent amb el guany que generarà a l’empresa. Això sí, quan tinguem clara quina inversió hem de fer, fem-la sense esperar una segura i eterna nova versió. I un cop feta, dediquem tots els esforços a assentar bé totes les millores i donem-los temps. 
Tornant a la intel·ligència artificial generativa no perdem el cap. Sens dubte, ha arribat per quedar-se i tot apunta que evolucionarà molt ràpid. Però això no vol dir que sigui d’aplicació immediata per a totes les empreses i sectors. I si avui per avui, un cop analitzat, veiem que no aporta res al nostre negoci o no ens compensa l’esforç, no passa res.