Si tens dos rals... Llegeix i seràs ric

Tinc la pretensió de defensar el que segueix davant les màximes autoritats acadèmiques del món. Així estic de segur.

Escric aquestes ratlles motivat pel leitmotiv que ha estructurat la meva vida. Ajudar i contribuir amb el meu granet de sorra perquè el món sigui millor i els homes més feliços. La immensa majoria dels humans viuen en l’angoixa de les seves mancances econòmiques. Ajudar a treure aquest pes a alguna persona és el meu objectiu.

No es tracta d’un invent rar ni d’un miracle. El que vull desvelar és l’evidència més que confirmada per la història que la meva proposta és quelcom real i absolutament desconeguda per a la immensa majoria de la població. Es tracta de la inversió en borsa.

És indiscutible l’èxit de la inversió mobiliària. La història ho ha demostrat i es poden veure gràfics de l’evolució de les borses mundials des de principis del segle passat que ho confirmen. No cal dir que la quasi seguretat absoluta de l’èxit està basada en períodes de temps llargs, ja que les oscil·lacions són freqüents i variables, però a la llarga les corbes sempre tiren amunt.

Una observació important: no tothom té el cor valent, no tothom té paciència ni tothom té visió. Si tu tens por, no tens paciència i et manca la visió de futur no és recomanable que inverteixis. Conec persones que no guanyen per a calmants. Quan hi ha, com ara, una baixada perquè Mr. Trump diu alguna bestiesa i hi ha una davallada s’esveren i no poden dormir. És qüestió de lligar-se els cinturons de seguretat i aguantar la muntanya russa.

Una desgràcia nacional és la gran ignorància de la població en matèria de finances, d’estalvi i de gestió dels seus diners.

He vist com persones que tenen cert capital i que desconeixen les normes més elementals de la inversió es deixen enganyar per professionals que els venen plans de pensions, accions preferents o fons d’inversió que acaben donant uns rendiments ridículs, i si tenim en compte la inflació, el que fan és empobrir-se. Per comprar un automòbil fan mil visites i tres mil preguntes, per invertir en la base de les seves vides i de les seves famílies pràcticament no es molesten. Si guarden els diners al banc en metàl·lic i tenim en compte la inflació, acaben sent més pobres cada dia. Els americans diuen que els diners han de treballar per a tu i no tu pels diners.

Finalment, assenyalar la conveniència que a l’escola s’ensenyi ja el que és el diner, l’estalvi, les accions i la inversió en borsa. Un executiu de la banca andorrana m’ha recomanat escriure un llibre per a infants i he pensat que si ho faig posaré el títol: Finanzas para niños y cazurros.

Acabo demanant perdó per la vulgaritat de les meves paraules, que per a la majoria dels meus lectors no seran cap novetat. Tothom ho sap, és pur sentit comú, però són molt pocs els que ho practiquen. Per aquesta raó he reiterat el que farà un any vaig escriure a les pàgines amigues del BonDia. Si t’he avorrit m’ho dius... i si et fas ric també!