Sembla que ara tothom té la raó i pronuncia el nom de democràcia per defensar els seus arguments. Sense entrar en l’origen etimològic del mot o en definicions de Plató o Aristòtil, el que sí que es veu clar és que en nom de la democràcia estan limitant-se certs drets bàsics i fonamentals, com són la llibertat d’expressió i d’informació, i això, què volen que els digui?, de democràtic no n’és gens. Recordo quan els meus avis m’explicaven allò que en aquells temps hi havia fulls que es publicaven en la clandestinitat perquè el règim els prohibia i els que els imprimien ho havien de fer d’amagat. I veig ara la imatge de la guàrdia civil entrant al setmanari El Vallenc, la notificació del TSJC al director de TV3 que no pot informar de cap actuació que permeti la preparació i/o celebració del referèndum, o aquell jutge que va prohibir un acte en favor del referèndum en un local públic de Madrid, la investigació als alcaldes, als policies..., i penso que hem tornat a temps passats. També veig la imatge dels milers de persones en la manifestació del passat dia 11, i de tantes altres ja fa anys, cridant per la independència. I també em pregunto per què cap jutge o fiscal es va atrevir a prohibir en la Diada aquelles pancartes a favor d’aquest referèndum tan “inconstitucional”. Potser perquè seria provocar una guerra de qui té el poder i les armes contra el poble desarmat i amb l’escut del colom de la pau. Com que no es vol declarar obertament una guerra tan injusta atempten amb la prohibició selectiva d’aquell mitjà o d’aquell acte, i a tants alcaldes. I l’amenaça és global. Si volen declarar la guerra que ho diguin clar. Perquè l’altra part ja ho ha dit. Vol la pau.
